Bruixeria

La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa. La bruixeria és considerada o bé una qualitat innata (a manera de do) o que pot ser adquirida a través d'un pacte amb el diable.

La bruixeria es considera un culte diabòlic amb una litúrgia paròdica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidi]s, el control de la meteorologia, els vols nocturns, les malediccions, la missa negra i les reunions del sàbat o aquelarre. El sàbat era un festí que se celebrava, com el nom indica, els dissabtes al vespre. En aquestes celebracions no hi faltava el menjar, la música i el que s'anomenava el bacium sub cauda (petó sota la cua) que feien les bruixes al diable. Aquest es diu que era encarnat per un boc (mascle de la cabra) i mantenia relacions amb les bruixes assistents a l'aquelarre. Algunes teories associen la bruixeria europea amb antigues religions paganes de la fertilitat, encara que cap d'aquestes no ha pogut ser demostrada. Per la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els megàlits. Les bruixes tenen una gran importància en el folklore de moltes cultures, i són part de la cultura popular.

Si bé aquest és el concepte més freqüent del terme bruixa, del segle xx ençà el terme ha estat reivindicat per sectes ocultistes i religions neopaganes, com la Wicca.^[1] La bruixeria és considerada una forma d'espiritisme.^[2] Un ús més detallat del terme s'empra per designar, en determinades societats, els mags o xamans.^[3]