Calcita

Calcita
Cristall de calcita
Fórmula química	CaCO₃
Epònim	calç
Nom IUPAC	carbonat de calci
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.02
Dana	14.1.1.1
Heys	11.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	cristal·lí, granular, estalactític, concrecionari, massiu, romboedral
Estructura cristal·lina	a = 4.9896(2) Å, c = 17.0610(11) Å; Z = 6
Grup puntual	trigonal 32/m
Color	incolor, blanc, groc, marró, vermell, blavós a negre
Macles	en pot presentar, simples o múltiples
Exfoliació	molt bona
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent (espat d'Islàndia) o translúcida
Gravetat específica	2.71
Densitat	2,6 a 2,8
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1.640-1.660 nε = 1.486
Birefringència	δ = 0,154 a 0,174
Fluorescència	pot tenir-ne vermella, blava, groga, i d'altres colors sota ona curta i ona llarga
Solubilitat	soluble en àcids diluïts
Impureses comunes	de vegades, en coves, masses botrioidals
Altres característiques	fosforescència
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Cal
Referències	[1][2]

La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.^[3] És el polimorf més estable del carbonat de calci (CaCO₃); els altres polimorfs són l'aragonita i la vaterita. L'aragonita es transforma en calcita a temperatures entre els 380 i 470 °C,^[4] mentre que la vaterita és encara menys estable. La calcita es pot reconèixer fàcilment per l'efervescència que sempre produeix amb certs àcids, com ara l'àcid clorhídric o el vinagre, així com per la duresa. Presenta diverses coloracions molt variades que reflecteixen l'àmplia composició química que pot tenir (sobretot els ions que poden trobar-se com a impureses). El mineral té una àmplia distribució a escala global i és emprat per a diferents usos, des de lents fins a materials de construcció.

Plini el Vell la va anomenar així ja l'any 79, del llatí calx, «calç viva». A vegades s'utilitza com a sinònim «pedra calcària», per bé que la calcària és en realitat la roca formada majoritàriament per calcita.