الدَّوْلَةُ الأُمَوِيَّةُ (ar) | ||||
Epònim | omeies | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Capital | Damasc (661–744) Harran (744–750) | |||
Població humana | ||||
Població | 70.000.000 (6,31 hab./km²) | |||
Idioma oficial | àrab | |||
Religió | islam | |||
Geografia | ||||
Superfície | 11.100.000 km² | |||
Dades històriques | ||||
Anterior | ||||
Fundador | Muàwiya ibn Abi-Sufyan | |||
Creació | 661 | |||
Dissolució | juliol 750 | |||
Següent | Califat Abbàssida i emirat de Qúrtuba | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | monarquia | |||
Moneda | Dinar omeia | |||
El Califat Omeia (àrab: الدولة الأموية, ad-Dawla al-Umawiyya o الخِلافَةُ الأُمَوِيَّةُ, al-Ḫilāfa al-Umawiyya) (661-750)[1] va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
El Califat Omeia va governar una gran població multiètnica i multicultural. Als cristians, que encara constituïen la majoria de la població del califat, i als jueus se'ls va permetre practicar la seva pròpia religió, però van haver de pagar un impost tributari (la jizya) del qual estaven exempts els musulmans.[2] Hi havia, però, l'impost zakat, només pels musulmans, que es destinava explícitament a diversos programes de benestar[2][3] en benefici únicament dels musulmans o dels musulmans conversos.[4] Els cristians, alguns dels quals pertanyien a famílies que havien servit en governs romans d'Orient, van ocupar càrrecs destacats. L'ocupació de cristians formava part d'una política més àmplia d'acomodació religiosa que va ser necessària per la presència de grans poblacions cristianes a les províncies conquerides, com a Síria. Aquesta política també va augmentar la popularitat de Muàwiya i va consolidar Síria com a base de poder.[5][6] L'època omeia sovint es considera el període formatiu de l'art islàmic.[7] En la seva major extensió, el califat omeia cobria 11.100.000 km²,[8] cosa que en feia un dels imperis més extensos de la història.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search