Camerun

Camerun

République du Cameroun (fr)
Bandera Escut d'armes
Himne	Chant de Ralliement
Lema	«Paix – Travail – Patrie» «Peace – Work – Fatherland» «Мир - труд - Родина»
Localització
5° 08′ N, 12° 39′ E / 5.13°N,12.65°E / 5.13; 12.65
Capital	Yaoundé
Conté la subdivisió	Regió Central Regió Est Regió Litoral Regió Oest Regió d'Adamaua Regió de l'Extrem Nord Regió del Nord Regió del Nord-oest Regió del Sud Regió del Sud-oest
Població humana
Població	24.053.727 (2017) (50,59 hab./km²)
Idioma oficial	francès anglès
Geografia
Part de	Àfrica central
Superfície	475.442 km²
Banyat per	llac Txad, golf de Guinea i oceà Atlàntic
Punt més alt	Mont Camerun (4.095 m)
Punt més baix	golf de Biafra (0 m)
Limita amb	República Centreafricana Guinea Equatorial Gabon República del Congo Txad Nigèria
Dades històriques
Anterior	República Unida del Camerun i Camerun francès
Creació	1r gener 1960
Organització política
Forma de govern	república
• President	Paul Biya (1982–)
Òrgan executiu	Govern del Camerun
• Primer ministre	Joseph Dion Ngute (2019–)
Òrgan legislatiu	Parlament del Camerun ,
Màxima autoritat judicial	Supreme Court of Cameroon (en)
Membre de	OHADA Organització Hidrogràfica Internacional Grup d'Observacions de la Terra ../... 30+
PIB nominal	45.338.285.386 $ (2021)
Moneda	franc CFA de l'Àfrica Central
Identificador descriptiu
Fus horari	Zona horària d'Àfrica Occidental UTC+01:00 Àfrica/Douala
Domini de primer nivell	.cm
Prefix telefònic	+237
Telèfon d'emergències	112
Codi país	CM
Altres
Agermanament amb	Tsushima
Lloc web	prc.cm…

El Camerun (francès: Cameroun), oficialment República del Camerun (République du Cameroun), és un país de l'Àfrica central. Limita amb Nigèria a l'oest i el nord, el Txad al nord-est, la República Centreafricana a l'est i Guinea Equatorial, el Gabon i la República del Congo al sud. El seu litoral es troba a la badia de Biafra, que forma part del golf de Guinea i l'oceà Atlàntic. Tot i no ser un estat membre de l'ECOWAS, per la seva geografia i la seva història pertany a l'Àfrica Occidental. El Camerun del Sud, que actualment es divideix en les regions del Nord-oest i Sud-oest, ha tingut un paper important en la història de l'Àfrica Occidental. El 2017, parts d'aquestes regions es declararen un estat independent (sense reconeixement internacional) amb el nom d'Ambazònia.^[1] La ubicació del Camerun a cavall de l'Àfrica Occidental i l'Àfrica Central l'ha influït per les dues bandes. Té més de 250 llengües nadiues, parlades per una mica menys de 20 milions de persones.^[2]

Entre els primers habitants del territori hi havia la civilització Sao, que vivia al voltant del llac Txad, i els baka, caçadors-recol·lectors de la selva del sud-est. Els exploradors portuguesos arribaren a la seva costa al segle xv i li donaren el nom Rio dos Camarões ('Riu de les Gambes'), que amb el pas del temps evolucionà a «Camerun». Al segle xix, soldats fulbe fundaren l'Emirat d'Adamaua al nord del país, mentre que diversos grups ètnics de l'oest i el nord-oest formaren poderosos cacicats. El 1884, el Camerun es convertí en la colònia alemanya de Kamerun. Després de la Primera Guerra Mundial, el territori fou dividit en dos mandats de la Societat de Nacions, un d'administrat per França i l'altre pel Regne Unit.

La major part del país és muntanyós, i hi destaquen les muntanyes d'Adamaua, a l'oest i el centre. La màxima altitud és el mont Camerun (4.070 m), volcà actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benoué i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regió meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat «Àfrica en miniatura» per la seva enorme diversitat paisatgística.

L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 va esdevenir la República Unida del Camerun. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica.