Campanya de Guadalcanal

Infotaula de conflicte militarBatalla de Guadalcanal
Segona Guerra Mundial (Guerra del Pacífic)

Fotografia d'un grup de marines creuant el Matanikau, a Guadalcanal, durant el setembre de 1942.
Tipuscampanya militar Modifica el valor a Wikidata
Data7 d'agost de 1942 - 9 de febrer de 1943
Coordenades9° 25′ 00″ S, 160° 00′ 00″ E / 9.4166666666667°S,160°E / -9.4166666666667; 160
LlocGuadalcanal Modifica el valor a Wikidata
ResultatDecisiva victòria aliada
Bàndols
Forces Aliades incloent: Estats Units d'Amèrica Estats Units
Austràlia Austràlia
Nova Zelanda Nova Zelanda
Regne Unit habitants de les illes Salomó
Fiji Fiji
Tonga Tonga
Japó Imperi del Japó
Comandants
US Navy Robert Ghormley
US Navy William Halsey, Jr.
US Navy Richmond K. Turner
Marines Alexander Vandegrift
Exèrcit nord-americà Alexander Patch
Marina japonesa Isoroku Yamamoto
Marina japonesa Nishizō Tsukahara
Marina japonesa Jinichi Kusaka
Exèrcit Imperial Japonès Hitoshi Imamura
Exèrcit Imperial Japonès Harukichi Hyakutake
Forces
60.000 homes (20.000 marines i 40.000 de l'Exèrcit) 36.200 homes (31.400 de l'Exèrcit i 4.800 de la Marina)
Baixes
7.100 morts
4 capturats
29 vaixells enfonsats
615 avions destruïts
31.000 morts
1.000 capturats
38 vaixells enfonsats
683-880 avions destruïts
Cronologia

La Batalla de Guadalcanal, també coneguda com a Campanya de Guadalcanal, foren una sèrie de batalles i enfrontaments d'especial duresa durant la Segona Guerra Mundial. Durant la primera ofensiva americana a la Guerra del Pacífic,[1] la marina aliada i 16.000 soldats dels Estats Units van assaltar, el 7 d'agost de 1942, l'illa de Guadalcanal, aleshores ocupada pel Japó. El nom en clau de l'operació fou Watchtower (Talaia). També van ser assaltades simultàniament les illes Florida, Tulagi, Gavutu i Tanambogo.

Els japonesos estaven construint un aeroport a l'illa, des del qual podrien enviar avions i interceptar les rutes marítimes entre Estats Units i Austràlia. Els americans, australians i neozelandesos van decidir atacar i prendre l'aeroport abans que en finalitzessin les obres. Gràcies al factor sorpresa, varen prendre l'aeroport gairebé sense oposició, finalitzant les obres i batejant-lo amb el nom de Henderson Field. Però allò que semblava una victòria fàcil es va complicar: els japonesos varen contraatacar, i aquesta vegada els sorpresos foren els aliats, que van perdre diversos vaixells (de fet, el 8 d'agost de 1942 els aliats van patir la major derrota naval de la guerra, després de Pearl Harbor, en perdre 4 creuers pesats en la Batalla de l'illa de Savo) i van veure interrompudes les seves rutes de subministraments a l'illa, tot i que van aconseguir conservar l'aeroport, fet que, a la llarga, va acabar essent decisiu per a la seva victòria. Al desembre de 1942, els japonesos abandonaren els esforços per reconquerir Guadalcanal i evacuaren la resta de forces el 7 de febrer de 1943.

Unes trenta mil persones varen morir a Guadalcanal. L'infructuós intent japonès de recuperar l'aeroport els va costar prop de 24.000 morts. Els altres 6.000 foren soldats aliats.

La batalla de Guadalcanal marcà la primera victòria d'armes combinades estratègiques de les forces Aliades sobre els japonesos al Teatre del Pacífic. Per aquest motiu sovint se'l cita com un punt d'inflexió de la guerra. La campanya marcà l'inici de la transició dels Aliats de les operacions defensives a l'ofensiva estratègica, mentre que el Japó hagué d'abandonar la seva ofensiva estratègica i concentrar-se, en canvi, en la defensa.[2]

  1. Keegan, John. The Second World War. Glenfield, Auckland 10, New Zealand: Hutchinson, 1989. 
  2. Dean, Peter. «Anzacs and Yanks: US and Australian Operations at the Beachhead Battles». A: Australia 1942: In the Shadow of War. Cambridge: Cambridge University Press (en anglès pàgines=236), 2013. ISBN 978-1-107-03227-9. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search