Carles II de Castella

Carles II de Castella
	; Detall d'un retrat de Carles II (c. 1685), fet per Juan Carreño de Miranda (Museu d'Història de l'Art de Viena)
Nom original	(es) Carlos II
Biografia
Naixement	6 novembre 1661 ; Madrid
Mort	1r novembre 1700 (38 anys); Madrid
Sepultura	Cripta Reial del Monestir d'El Escorial ; Monestir de l'Escorial
Sobirà de la Corona d'Aragó
	17 setembre 1665 – 1r novembre 1700 ; ← Felip IV de Castella – Felip V d'Espanya →
Rei de Sardenya
	17 setembre 1665 – 1r novembre 1700
Sobirà de Castella i de Lleó
	17 setembre 1665 – 1r novembre 1700 ; ← Felip IV de Castella – Felip V d'Espanya →
Príncep d'Astúries
	6 novembre 1661 – 17 setembre 1665 ; ← Felip Pròsper d'Àustria – Lluís I d'Espanya →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	governant
Altres
Títol	Duc de Brabant (1665–1700); Comte de Barcelona ; Rei de Castella ; Rei de Navarra ; Rei de Galícia ; Rei de Lleó ; Rei de Granada ; Rei de Les Espanyes ; Rei de Sardenya ; Rei d'Aragó ; Comte de Borgonya ; Senyor dels Països Baixos ; Rei de Nàpols i Sicília ; Duc de Milà ; Rei de Jerusalem
Família	Casa d'Àustria
Cònjuge	Maria Lluïsa d'Orleans (1679–); Marianna del Palatinat-Neuburg (1690, 1690–)
Pares	Felip IV de Castella i Maria Anna d'Àustria
Germans	Joan Josep d'Àustria, Baltasar Carles d'Àustria, Felip Pròsper d'Àustria, Maria Teresa d'Àustria, Margarida d'Àustria i Ferran Tomàs d'Àustria
Parents	Margarida d'Àustria (àvia paterna); Felip III de Castella (avi patern); Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic (avi matern); Maria Anna d'Àustria (àvia materna)
Cronologia
1r maig 1677	jurament dels Furs d'Aragó
	Premis Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or; Orde d'Alcántara; orde de Calatrava; Orde de Montesa; Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume ;
	Signatura

Carles II de Castella, dit l'Embruixat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700. Com que va esdevenir rei sent menor d'edat, va actuar com a regent la seva mare, Maria Anna d'Àustria. Després governaria personalment, tot i que delegant funcions en homes de confiança, anomenats privats (en castellà, validos). És conegut pel mal estat físic i de salut que tenia, atribuïts al resultat de diversos matrimonis endogàmics dels seus avantpassats. Va ser el darrer monarca de la dinastia d'Àustria perquè no va arribar a tenir fills. Poc després de la seva mort va esclatar la Guerra de Successió Espanyola entre els pretendents al tron.