Casa Barbey (la Garriga)

Casa Barbey
Dades
Tipus	Casa
Arquitecte	Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Construcció	segle XX
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català
Altitud	250 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Garriga (Vallès Oriental)
Lloc	Passeig, 5
41° 41′ 00″ N, 2° 17′ 13″ E / 41.6833°N,2.28694°E / 41.6833; 2.28694
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	340-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0009959
Id. IPAC	384

Casa Barbey és un edifici del municipi de la Garriga (Vallès Oriental). Ubicada a la quarta mansana Raspall, junt amb la torre Iris, la Bombonera i la casa Antoni Barraquer, van ser declarades béns culturals d'interès nacional en 1997. És l'única de les quatre cases amb façana als quatre carrers, si bé l'accés principal és pel carrer Figueral.^[1] Construïda el 1910 per encàrrec de Juli Barbey Poinsard, és considerada l'obra més important del període modernista de Joaquim Raspall per la seva qualitat arquitectònica i per l'embelliment de tots els elements.

La Casa Barbey (1910-1911) és l'obra màxima i més coneguda de Raspall per la grandiositat i qualitat arquitectònica que té i pel conjunt d'elements decoratius que conté -tant interiors com exteriors-. És formada per semisoterrani, planta baixa, pis i sota coberta, amb una Torre de planta rectangular en un angle. És centrada per un espaiós vestíbul on hi ha una gran escala. La coberta és complexa i conté ceràmica vidrada en verd i caramel, que fa figures geomètriques. Els murs són formats per un sòcol de pedra irregular, coronat per una sanefa de ceràmica vidrada, i per paraments estucats en color ocre. Al capcer de la façana sud hi ha un rellotge de sol i a la façana de ponent un sant Jordi, ambdós de trencadís. L'interior és profusament decorat: sòcols, arrambadors, llars de foc, columnes de trencadís, capitells de ceràmica, sostres de guix, pintures, vitralls emplomats, paviments, mobiliari, llums.^[1]