Casquets polars de Mart

Casquet polar nord de Mart (any 1999)

Casquet polar sud de Mart (any 2000)

El planeta Mart té dos casquets de gel permanents en els seus pols. Durant l'hivern d'un pol, aquest roman sense llum, refredant la superfície i provocant la deposició del 25-30% de la atmosfera en blocs de gel sec de diòxid de carboni (CO2).^[1] Quan els pols s'exposen novament a la llum solar, el CO2 congelat es sublima.^[2] Aquestes accions estacionals transporten grans quantitats de pols i vapor d'aigua, donant lloc a gelades similars a les de la Terra.

Els casquets en ambdós pols consisteixen principalment en gel d'aigua. El diòxid de carboni congelat s'acumula com una capa comparativament prima d'aproximadament un metre de gruix a la capa nord a l'hivern boreal, mentre que la capa sud té una capa de gel sec permanent d'aproximadament 8m de gruix.^[3] El casquet polar nord té un diàmetre d'aproximadament 1.000km durant l'estiu marcià,^[4] i conté aproximadament 1,6 milions de km cúbics de gel, que si es distribueix uniformement en el casquet resultaria en 2km de gruix.^[5] Comparativament parlant, això equivaldria a un volum de 2,85 milions de km cúbics de la capa de gel de Groenlàndia. El casquet polar sud té un diàmetre de 350km i un gruix de 3km.^[6] El volum total de gel en el casquet polar sud més els dipòsits en capes adjacents també s'ha estimat en 1,6 milions de km cúbics.^[7] Tots dos casquets polars mostren depressions en espiral, que una anàlisi recent ha demostrat que són el resultat de vents catabàtics aproximadament perpendiculars que giren en espiral a causa de l'efecte Coriolis.^[8][9]

La congelació estacional d'algunes àrees properes a la capa de gel sud dona com a resultat la formació d'1 metre de gruixudes plaques de gel sec sobre el sòl. Amb l'arribada de la primavera, la llum solar escalfa el subsòl i la pressió del CO2 sublimat s'acumula sota d'una llosa, elevant-la i finalment trencant-la. Aquest fet condueix a erupcions similars a guèisers de CO2 barrejat amb sorra o pols basàltica fosca. Aquest procés és ràpid i s'observa en l'espai d'uns pocs dies, setmanes o mesos, una taxa de canvi bastant inusual en geologia, especialment per a Mart. El gas que corre per sota d'una llosa fins al lloc d'un guèiser esculpeix un patró en forma d'aranya de canals radials per sota el gel.^{[10][11][12][13]}

Al juliol de 2018, científics italians van informar de la descoberta d'un llac subglacial a Mart, 15km sota de la superfície dels dipòsits estratificats del pol sud (no sota la capa de gel permanent visible), i d'aproximadament 20km d'ample, la primera massa d'aigua estable coneguda al planeta.^[14][15]