Cerebel

Cerebel

Secció sagital mitja de l'encèfal (continuada caudalment amb 9: medul·la espinal). Un contorn blau assenyala el sistema ventricular. 1. Cervell: 2. Telencèfal, 3. Diencèfal. 4. Tronc de l'encèfal: 5. Mesencèfal, 6. Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. 'Cerebel'.
Ubicació del cerebel humà (en vermell)
Detalls
Llatí	cerebellum
Part de	metencèfal
Artèria nodridora	artèria cerebel·losa superior, artèria cerebel·losa inferior anterior i artèria cerebel·losa inferior posterior
Retorn venós	venes cerebel·loses superiors i venes cerebel·loses inferiors
Identificadors
MeSH	D002531
TA	A14.1.07.001
FMA	67944  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.788
EB Online	science/cerebellum
Termes anatòmics de neuroanatomia

El cerebel és una de les parts de l'encèfal, juntament amb el cervell i el tronc de l'encèfal. Una de les seves funcions més representatives és que coordina els moviments voluntaris del cos humà juntament amb les àrees motores del cervell, el cerebel també emet senyals inconscients que ens ajuden a mantenir l'equilibri i la postura. Hi ha una gran quantitat de feixos nerviosos que connecten el cerebel amb altres estructures encefàliques i amb la medul·la espinal.

El cerebel integra tota la informació rebuda per a precisar i controlar les ordres que el còrtex cerebral envia a l'aparell locomotor a través de les vies motrius. És per això que les lesions a nivell del cerebel no acostumen a causar paràlisi però sí trastorns relacionats amb la realització de moviments precisos, manteniment de l'equilibri i de la postura i aprenentatge motor. Els primers estudis realitzats per fisiòlegs en el segle xviii indicaven que aquells pacients amb dany cerebel·lós mostraven problemes de coordinació motriu i moviment. Durant el segle xix es van començar a realitzar els primers experiments funcionals, causant lesions i ablacions cerebel·loses en animals. Els fisiòlegs observaren que aquestes lesions generaven moviments estranys i maldestres, descoordinació i debilitat muscular. Aquestes observacions i estudis van fer concloure que el cerebel era l'òrgan encarregat del control de la motricitat. Tot i això, les investigacions més recents han demostrat que el cerebel té un paper més ampli, estant relacionat amb altres funcions cognitives com l'atenció i el processament del llenguatge, la música i altres estímuls sensorials temporals.