Charles Ghankay Taylor

Charles Taylor

Nom original	(en) Charles McArthur Ghankay Taylor
Biografia
Naixement	28 gener 1948 (76 anys) Arthington (Libèria) (en)
22è President de Libèria 2 agost 1997 – 11 agost 2003 ← Ruth Perry – Moses Blah (oc)  →
Dades personals
Religió	Antigament cristianisme, actualment judaisme[1][2][3][4]
Formació	Universitat Bentley - economia The Newman School (en)
Activitat
Ocupació	polític, senyor de la guerra
Partit	National Patriotic Party
Carrera militar
Branca militar	Armed Forces of Liberia (en)
Rang militar	comandant
Conflicte	Primera Guerra Civil Liberiana, Guerra civil de Sierra Leone i Segona Guerra Civil Liberiana
Altres
Cònjuge	Jewel Howard (1997–2006)
Fills	Silvia Zoe Taylor, Charles Emmanuel Taylor, Charen Zally Taylor, Camille Grace Taylor, Phillip Charles Taylor, Charlyne Adrina Taylor, Charal Gina Taylor, Charmaine Taylor, Beuford Jensen Taylor, Gritchawn Taylor, Charishma Taylor, Neilson Taylor, Charmilah Taylor, Charlize Taylor
Condemnat per	crim contra la humanitat (2012) assassinat (2012) tortura (2012) esclavitud (2012) → (50 anys pena de presó)
Premis  Orde de la Redempció Africana  Orde dels Pioners de Libèria  orde de l'Estrella d'Àfrica

Charles Ghankay Taylor (Arthington, comtat de Montserrado, 28 de gener de 1948) fou el 22é president de Libèria des del 2 d'agost de 1997 fins a la seva dimissió l'11 d'agost del 2003.^[5] Taylor rebé educació universitària als Estats Units tornant a Libèria per treballar en el govern de Samuel Doe d'on four retirat per malversació de fons, amb el temps va arribar a la Líbia de Gaddafi, on va ser entrenat com a guerriller. Tornà a Libèria el 1989 com a cap d'un grup de la resistència amb suport del govern libi, el Front Patriòtic Nacional de Libèria (National Patriotic Front of Liberia, NPFL), per derrocar el règim de Doe, que inicià la Primera Guerra Civil Liberiana (1989-1996). Després de l'execució de Doe, Taylor prengué el control de gran part del país i es va convertir en un dels més destacats senyors de la guerra a l'Àfrica.^[6]

Arran d'un acord de pau que finalitzà la guerra, Taylor obligà a la població a elegir-lo president en les eleccions generals de 1997.^[7] Durant el seu mandat, Taylor va ser acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat com a resultat de la seva participació en la guerra civil a Sierra Leone (1991-2002). En el pla intern, l'oposició al seu règim s'incrementà culminant amb l'esclat de la Segona Guerra Civil Liberiana (1999-2003). L'any 2003, ja havia perdut el control de gran part del camp i va ser acusat formalment pel Tribunal Especial per a Sierra Leone. Aquest any, ell va dimitir com a conseqüència de la creixent pressió internacional i va anar a l'exili a Nigèria. El 2006, el recentment elegit president Ellen Johnson Sirleaf va sol·licitar formalment la seva extradició, després de la qual cosa va ser detingut per les autoritats de l'ONU a Sierra Leone i després a la institució penitenciaria Haaglanden al barri de Belgisch Park a la Haia, en espera de judici.^[8] Va ser declarat culpable a l'abril de 2012 de les onze comissions cobrades pel Tribunal Especial, incloent-hi el terror, l'assassinat i violació.^[9] Al maig de 2012, Taylor va ser condemnat a 50 anys de presó. La lectura de la declaració de la sentència, el jutge president Richard Lussick va dir: "L'acusat ha estat trobat responsable de complicitat, així com de planificació d'alguns dels crims més atroços i brutals registrats en la història humana" ^[10] El personatge d'Andre Baptiste, Sr. de la pel·lícula de 2005 El senyor de la guerra (Lord of War) està parcialment basat en la figura de Taylor.^[11]