Cicle de Krebs

El cicle de Krebs (també anomenat cicle de l'àcid cítric o cicle dels àcids tricarboxílics^[1][2]) és una ruta metabòlica, és a dir, una successió de reaccions químiques que formen part de la respiració cel·lular en totes les cèl·lules en les quals l'acceptor final sigui una molècula inorgànica, el sofre o l'oxigen.^[3] En els organismes aeròbics, el cicle de Krebs és part de la via catabòlica que realitza l'oxidació dels hidrats de carboni, àcids grassos i aminoàcids fins a produir CO₂, alliberant energia en forma utilitzable (poder reductor i GTP). Algunes cèl·lules obtenen energia (ATP) a partir de la fermentació, degradant glucosa en absència d'oxigen. Per la majoria de cèl·lules eucariotes i un gran nombre de bacteris que viuen en condicions aeròbiques i oxiden els seus combustibles orgànics a diòxid de carboni i aigua, la glicòlisi no és sinó la primera etapa de l'oxidació completa de la glucosa. El piruvat format en la glicòlisi, en lloc de ser reduït a lactat, etanol o algun altre tipus de producte de fermentació, sofreix una oxidació major fins a arribar a CO₂ i H₂O.

El nombre d'aquesta via metabòlica deriva de l'àcid cítric (un tipus d'àcid tricarboxílic) que es consumeix i després es regenera per aquesta seqüència de reaccions per completar el cicle, o també conegut com a cicle de Krebs, ja que va ser descoberta per l'alemany Hans Adolf Krebs, qui va aconseguir el Premi Nobel de Medicina el 1953, juntament amb Fritz Lipmann.^[4]

Molts dels components i reaccions del cicle de l'àcid cítric van ser establerts en la dècada de 1930 per la investigació del premi Nobel Albert Szent-Györgyi, per la que va rebre el Premi Nobel l'any 1937, específicament pels seus descobriments relacionats amb l'àcid fumàric, un component clau d'aquesta ruta metabòlica.^[5]