Claca

Escultura de Guido Messer dedicada a la «claca» a Schwetzingen.

Claca[1][2] és un grup d'aplaudidors professionals contractats en un espectacle en directe per a animar al públic i assegurar l'èxit. Pot ser una tasca pagada o que la remuneració sigui anar de franc a veure l'espectacle. El seu origen està a les arts escèniques franceses del segle xvi, va aparèixer a l'òpera amb el sistema d'abonaments del segle xviii i actualment és molt habitual a concursos i altres programes d'entreteniment a la televisió.

La claca sol estar dirigida per un professional, el cap de claca, que indica al grup el que ha de fer en cada moment (riure sorollosament, plorar, xiular, demanar una altra cançó, etc.) i en quanta intensitat. Als teatres solia estar darrere de l'última fila de butaques o bé dispersa entre el públic que pagava entrada.

  1. Diccionari de la llengua catalana, Institut d'Estudis Catalans (català)
  2. «Claca». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search