Claude Debussy

Claude Debussy
	;
Biografia
Naixement	(fr) Claude Achille Debussy ; 22 agost 1862 ; Saint-Germain-en-Laye (Segon Imperi Francès)
Mort	25 març 1918 (55 anys); 16è districte de París (Tercera República Francesa)
Causa de mort	Causes naturals (Càncer colorectal )
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise (1918–valor desconegut) ; cementiri de Passy, 14 ; Grave of Claude Debussy (en)
Dades personals
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, crític musical
Activitat	1884 – 1918
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Música
Gènere	Òpera, música clàssica i impressionist music (en)
Moviment	Impressionisme musical i simbolisme
Professors	Anton-François Marmontel i Albert Lavignac
Alumnes	Raoul Bardac i María Grever
Instrument	Piano
Obra
	Obres destacables Images; (1889) Petite Suite; (1889) La Damoiselle élue; (1890) Deux arabesques (en) ; (1892) Prélude à l'après-midi d'un faune; (1894) Quartet de corda (Debussy); (1901) Pelléas et Mélisande; (1905) Suite bergamasque; (1905) La Mer; (1908) Children's Corner; (1912) Feuilles mortes; (1913) Jeux; (1913) Syrinx ;
Localització dels arxius	Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 12390] ;
Família
Cònjuge	Marie-Rosalie Texier (1899–1905); Emma Bardac (1908–1918)
Fills	Claude-Emma Debussy; ( Emma Bardac)
Pare	Manuel Debussy (en)
Germans	Alfred Debussy (en)
	Premis (13 gener 1903) Cavaller de la Legió d'Honor; (1884) Premi de Roma ;
	Signatura

Achille-Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 22 d'agost de 1862 - París, 25 de març de 1918) fou un compositor francès, considerat un dels principals compositors del segle xx i el precursor de la música contemporània. Admirador en un principi de l'obra de Wagner, va trencar amb el corrent romàntic del segle xix per desenvolupar un sistema d'harmonia i estructura musical molt original anomenat Impressionisme musical, que va expressar en molts aspectes els ideals als quals aspiraven els pintors i escriptors impressionistes i simbolistes de la seva època. Amb tot, l'adscripció de Debussy al corrent impressionista ha estat posat en qüestió per alguns autors, entre els quals Stefan Jarocinski, qui ha defensat que les analogies entre música i pintura són arguments dèbils en l'univers musical de Debussy.^[1] Entre els seus principals treballs destaquen Clair de lune (a Suite bergamasque, 1890-1905), Prélude à l'après-midi d'un faune (1894), l'òpera Pelléas et Mélisande (1902) i La Mer (1905).^[2]

Debussy va crear un món de timbres i colors que va perfilar els senyals d'identitat del modernisme musical francès, després de la humiliació gal·la a la Guerra francoprussiana.^[3]

↑ Jarocinski, Stefan. Prefaci de Vladimir Jankélévitch. Debussy: impressionnisme et symbolisme. París: Éditions du Seuil, 1970. ISBN 2-02-002057-2.
↑ «Biografia» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juny 2018].
↑ Rodríguez, Pablo L. «11 caminos para llegar a Debussy sin salir de casa» (en castellà). El País, 25-03-2018. [Consulta: 29 abril 2019].

[1] Jarocinski, Stefan. Prefaci de Vladimir Jankélévitch. Debussy: impressionnisme et symbolisme. París: Éditions du Seuil, 1970. ISBN 2-02-002057-2.

[Britannica-2] «Biografia» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juny 2018].

[Rodríguez-3] Rodríguez, Pablo L. «11 caminos para llegar a Debussy sin salir de casa» (en castellà). El País, 25-03-2018. [Consulta: 29 abril 2019].

[1]

[2]

[3]