Back Clement Attlee Afrikaans كليمنت أتلي Arabic كليمنت اتلى ARZ Clement Attlee AST Clement Attlee Aymara Klement Ettli Azerbaijani Клемент Этлі Byelorussian Клемэнт Этлі BE-X-OLD Клемент Атли Bulgarian ক্লিমেন্ট এট্লি Bengali/Bangla
.svg){kind=small}
Clement Richard Attlee (Londres, Regne Unit, 3 de gener de 1883 – 8 d'octubre de 1967) fou un polític britànic, membre del Partit Laborista i primer ministre del Regne Unit entre 1945 i 1951. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'Orde de la Lligacama, l'Orde del Mèrit i l'Orde dels Companys d'Honor formà part del Consell Privat del Regne Unit i soci de la Royal Society.
Fou el líder del Partit Laborista de 1935 a 1955. El 1940, Attlee va entrar al govern de coalició de guerra i sota el lideratge de Winston Churchill, convertint-se, el 1942, en la primera persona que ocupava el càrrec de viceprimer ministre del Regne Unit. Va dirigir el Partit Laborista a una victòria inesperada en les eleccions generals de 1945; formant el primer govern laborista amb majoria absoluta de la història i amb un mandat per implementar les reformes de postguerra. El marge de vots del 12 per cent respecte als conservadors segueix sent el més gran aconseguit per qualsevol partit en una elecció general de la història electoral britànica. El seu govern va aplicar una política keynesiana basada en l'esforç per assolir la plena ocupació i establir un sistema universal de serveis socials. En aquest context, el govern nacionalitzà grans empreses industrials, serveis públics i establí el Servei Nacional de Salut. Aquest programa va ser àmpliament acceptat (consens de postguerra) fins que Margaret Thatcher fou nomenada primera ministra britànica. Durant el mandat d'Attlee, una part de l'Imperi Britànic va assolir la independència: l'Índia, el Pakistan, Birmània, Sri Lanka, Jordània i Israel.
Va ser reelegit amb una majoria estreta en les eleccions generals de 1950. L'any següent, Attlee va convocar eleccions generals, esperant augmentar la seva majoria parlamentària. No obstant això, va ser derrotat pels conservadors sota la direcció de Winston Churchill, tot i guanyar en nombre de vots.
En públic, Attlee es mostrava modest i sense pretensions, ineficaç en les relacions públiques i amb una certa manca de carisma. Els seus punts forts es trobaven darrere dels escenaris, especialment en els comitès on la seva profunditat de coneixement, comportament tranquil, objectivitat i pragmatisme van resultar sovint decisius. Es veia a si mateix com a portaveu de tot el partit i va mantenir amb èxit la pau entre les seves múltiples faccions. Attlee és constantment classificat per acadèmics, crítics i el públic com un dels més importants primers ministres britànics,[1] gràcies al fet d'haver liderat el govern que va establir el modern estat del benestar al Regne Unit i que reconstruí el país després de la Segona Guerra Mundial.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search