Colosseu

Colosseu
Fotografia del Colosseu
Nom en la llengua original	(la) Colosseum
Dades
Tipus	Amfiteatre
Part de	parc arqueològic del Colosseu
Arquitecte	Desconegut
Construcció	70-72 - 80
Obertura	81 dC
Ús	jocs romans, pedrera i atracció turística
Cronologia
80 dC	Jocs inaugurals del Colosseu
Característiques
Estil arquitectònic	Romà imperial
Material	Morter cobert de maó i recobert de marbre
Mesura	48 () × 155 () × 187 () m
Superfície	exposició: 5.000 m² exposició: 30.000 m²
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Roma Capitale (Itàlia)
Localització	Vall del Colosseu
41° 53′ 25″ N, 12° 29′ 32″ E / 41.8903°N,12.4922°E / 41.8903; 12.4922
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Secció
525 m (perímetre)
Activitat
Fundador	Vespasià
Capacitat màxima	65.000
Empleats	54 (2019)
Visitants anuals	1.633.436 (2021)
Lloc web	colosseo.it…

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i i conegut originalment com a Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi), a partir del segle viii fou anomenat Colosseum, sia per les seves dimensions majúscules, sia per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop.^[1]

Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades.^[2][3][4] L'emperador i els senadors tenien els seients més propers a l'arena i, de manera progressiva, se situaven els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80, quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.^[5]

El Colosseu es va fer servir durant gairebé 500 anys fins bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, fixada l'any 476. De fet, els últims jocs s'hi celebraren durant el segle vi. A més de les lluites entre gladiadors, també s'hi van fer molts altres espectacles: naumàquia, cacera d'animals, execucions públiques, recreacions de batalles famoses i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits durant l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'un orde religiós, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes se'n va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en un santuari cristià, en honor dels presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme. Aquesta mesura va contribuir a aturar l'espoli i n'ha fet possible la conservació. En una de les seves arcades interiors s'hi va construir a mitjan segle xvi l'església de Santa Maria de la Pietat, encara existent i en funcionament avui dia.

Tot i que l'estructura és molt malmesa a causa dels terratrèmols i per l'acció dels picapedrers que la van usar com a pedrera, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la Roma moderna i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, ja que el Divendres Sant el papa encapçala el viacrucis fins a l'amfiteatre.^[6][7]

El Colosseu, juntament amb tot el centre històric de Roma, va ser admès a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1980. El 7 de juliol de 2007 va ser reconegut com una de les set noves meravelles del món modern.