Back Condau d'Urchel AN كونتية أورغل Arabic Κομητεία του Ουρζέλ Greek County of Urgell English Graflando de Urgell Esperanto Condado de Urgel Spanish Urgellgo konderria Basque Comté d'Urgell French Condado de Urgell Galician Urgell grófság Hungarian
| |||||
|
| |||||
| |||||
 Comtat d'Urgell dins la Corona d'Aragó (Segle XIV) | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | la Seu d'Urgell (785-1130) Balaguer (1130-1413) | ||||
| Idioma oficial | Català, Llatí, Llatí vulgar | ||||
| Religió | Cristianisme | ||||
| Moneda | Moneda urgellesa (agramuntesa) | ||||
| Període històric Edat mitjana | |||||
| Gòtia | 785 | ||||
| Conquesta de Balaguer | 1105 | ||||
| Revolta del comte d'Urgell | 1413 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Comtat independent i després Comtat de la Corona d'Aragó | ||||
| Comte | |||||
| • 992 - 1231: |  Comte d'Urgell del Casal d'Urgell | ||||
| • 1209 - 1327: |  Comte d'Urgell del Casal de Cabrera-Urgell | ||||
| • 1328 - 1413: | .svg){kind=small} Comte d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell | ||||
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó. El comtat va ser creat pels reis francs probablement basant-se en una delimitació anterior i s'integrà dins la marca de Tolosa, en incorporar-se l'Alt Urgell a l'Imperi Carolingi durant el 785 i fins al 790.[1]
Originàriament reduït a la comarca de l'Alt Urgell o l'Urgellet, així anomenat des de la fi del segle xii, incloïa segons l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell (la Seu d'Urgell) del 839, els 129 pobles corresponents al comtat que hi són enumerats: les valls de la Valira (Andorra i Sant Joan), la ribera del Segre i les valls afluents compreses entre el Pont de Bar i Oliana.[1]
L'any 1130 s'aconsegueix conquerir i assegurar definitivament la ciutat de Balaguer mitjançant la conquesta de Balaguer. Llavors el 1130 la cort comtal s'estableix al Castell de Balaguer per a poder efectuar la conquesta de Lleida; tanmateix, tot i que la capital comtal s'estableix a Balaguer, la ciutat d'Urgell continua essent la capital comercial (primera fira de Catalunya), real i efectiva del Comtat d'Urgell.
Tenia com a cap la ciutat d'Urgell, anomenada comunament "la Seu d'Urgell pel domini i grans preeminències de la seva Santa Església", segons Juan Antonio de Estrada.[2] Més tard Balaguer fou la residència dels comtes, fet que li atorgà una categoria equiparable a capital del Comtat, malgrat que el creixent poder dels barons comportà l'aparició d'una sèrie de capitals regionals com Agramunt, Castelló de Farfanya, Ponts i Linyola.[3]
El Comtat d'Urgell va ser el més destacat dels comtats catalans després del Comtat de Barcelona, amb política exterior estesa per Castella i per Occitània.[3] I segons Salazar de Mendoza:[4]
| « | Aquest Estat d'Urgell és de tanta qualitat al Principat de Catalunya, i els que l'han posseït han estat grans Senyors | » |
El seu escut consisteix en un escacat d'or i de sable.
- ↑ 1,0 1,1 «Comtat d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ de Estrada, Juan Antonio. Poblacion general de España, sus reynos y provincias, ciudades, villas y pueblos, islas adjacentes y presidios de Africa, Volum 2 pp. 309. Madrid: Imprenta de Andrés Ramírez, 1768.
- ↑ 3,0 3,1 Museu de la Noguera: Arxivat 2012-01-26 a Wayback Machine. Comtat d'Urgell.
- ↑ Salazar de Mendoza, Pedro. Monarquía de España pp. 324. Madrid: D. Joachin Ibarra, 1770.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search