Comtat de Berga

**Comtat de Berga**
**Comtat de Berga**
	Bandera
Informació
Capital	Berga
Idioma oficial	Català
Període històric
Establiment	988
mort de Bernat I de Cerdanya	1117
Política
Forma de govern	Comtat
Comte
• 988:	Oliba I

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia^[1] després de la conquesta franca.^[2] Comprenia l'actual comarca del Berguedà, sense la Vall de Lillet i de Bagà (o Brocà), i part del Bages (Navàs i Sant Mateu de Bages) i gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Només va tenir tres períodes breus amb comtes titulars propis:

Entre 988 i 1002, Oliba I
Entre 1035 i 1050, Bernat I de Berga i Berenguer I de Berga
Entre 1094 i 1109, Bernat II de Berga (després també comte de Cerdanya)

Va ser governat habitualment com a comtat autònom per vescomtes feudataris del comte de Cerdanya.

↑ Sabaté 1998, pàg. 377

«

De fet, com ha reiterat Michel Zimmermann, solament hi ha raons ideològiques que sustenten la noció unitària inherent al concepte de la Marca Hispànica, ja sigui per situar-hi droits de la couronne française [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella Gothica estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort.

»

↑ Sabaté 1998, pàg. 378

«

Aquest territori, abans de ser ocupat pels musulmans en la segona dècada del segle viii, formava part del regne visigot, i la seva restauració passà a ser reclamada pels carolingis només a manera de pretext, perquè l'objectiu immediat era el d'un completa absorció, com ha testimonien els vessants tant polítics com eclesiàstics. Així, l'ordenament territorial d'aquest espai es basarà en una divisió comtal que no és artificiosa sinó assumidora, en cada cas, de les entitats físiques i humanes prèvies sense necessitat de cap entitat institucional superior.

»

[SABATE-1998/1-1] Sabaté 1998, pàg. 377

« De fet, com ha reiterat Michel Zimmermann, solament hi ha raons ideològiques que sustenten la noció unitària inherent al concepte de la Marca Hispànica, ja sigui per situar-hi droits de la couronne française [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella Gothica estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort. »

[SABATE-1998/2-2] Sabaté 1998, pàg. 378

« Aquest territori, abans de ser ocupat pels musulmans en la segona dècada del segle viii, formava part del regne visigot, i la seva restauració passà a ser reclamada pels carolingis només a manera de pretext, perquè l'objectiu immediat era el d'un completa absorció, com ha testimonien els vessants tant polítics com eclesiàstics. Així, l'ordenament territorial d'aquest espai es basarà en una divisió comtal que no és artificiosa sinó assumidora, en cada cas, de les entitats físiques i humanes prèvies sense necessitat de cap entitat institucional superior. »

[1]

[2]