Conclave de 1922

Conclave de 1922

41° 54′ 21″ N, 12° 27′ 21″ E / 41.9058°N,12.4558°E / 41.9058; 12.4558
Tipus	conclave
Interval de temps	2 - 6 febrer 1922
← 1914 1939 →
Localització	Capella Sixtina (Ciutat del Vaticà) , Roma
Estat	Itàlia
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Francesc d'Assís Vidal i Barraquer Adolf Bertram Tommaso Pio Boggiani Michael von Faulhaber Donato Sbarretti Karl Joseph Schulte Vittorio Ranuzzi de' Bianchi Teodoro Valfrè di Bonzo Giovanni Cagliero Pierre Paulin Andrieu Bartolomeo Bacilieri António Mendes Bello Gennaro Granito Pignatelli di Belmonte Louis Billot Giuseppe Francica-Nava de Bontifè Francis Bourne Ottavio Cagiano de Azevedo (en) János Csernoch Gaetano Bisleti (en) Edmund Dalbor Louis-Ernest Dubois Andreas Franz Frühwirth Oreste Giorgi (en) Aleksander Kakowski Pietro La Fontaine Camillo Laurenti (en) Niccolò Marini (en) Louis-Joseph Maurin Gaetano De Lai Pietro Gasparri Francis Aidan Gasquet Michele Lega (en) Michael Logue Alessandro Lualdi Pietro Maffi Désiré-Joseph Mercier Alfonso Mistrangelo Giovanni Tacci Porcelli Francesco Ragonesi Pius XI Raffaele Scapinelli di Leguigno (en) Juan Soldevila y Romero Augusto Silj Joan Benlloch i Vivó Friedrich Gustav Piffl Basilio Pompilj Agostino Richelmy Vincenzo Vannutelli Louis-Joseph Luçon Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox Willem Marinus van Rossum Antonio Vico
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Pius XI

A la mort del papa Benet XV el 22 de gener de 1922, hi havia un total de seixanta-un cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex. Tanmateix poques hores després que morís el pontífex, va morir l'espanyol Enrique Almaraz y Santos, cardenal del títol de S. Pietro in Montorio, arquebisbe de Toledo.^[1]

Els seixanta electors restants foren convocats al conclave que s'esdevingué a Roma del 2 al 6 de febrer següent, però només hi assistiren cinquanta-tres cardenals. Efectivament, el brasiler Joaquim Arcoverde de Albuquerque Cavalcanti, cardenal del títol de Ss. Bonifacio ed Alessio, arquebisbe de Rio de Janeiro; l'italià Giuseppe Prisco, cardenal del títol de S. Sisto, arquebisbe de Nàpols; l'espanyol José Maria Martín de Herrera y de la Iglesia, cardenal del títol de S. Maria in Traspontina, arquebisbe de Sant Jaume de Galícia, i el txecoslovac Lev Skrbenský z Hriste, cardenal del títol de S. Stefano al Monte Celio, arquebisbe d'Olomouc, excusaren l'assistència per motius de salut. D'altra banda, el nord-americà William Henry O’Connell, cardenal del títol de S. Clemente, arquebisbe de Boston; el canadenc Louis-Nazaire Bégin, cardenal del títol de Ss. Vitale, Gervasio e Protasio, arquebisbe de Quebec, i el també nord-americà Denis Dougherty, cardenal del títol de Ss. Nereo ed Achilleo, arquebisbe de Filadèlfia, arribaren a Roma quan l'elecció ja s'havia consumat i per tant el conclave ja havia estat dissolt. El cas és, doncs, que tots els cardenals que hi participaren eren europeus.^[2]

Entre els assistents hi havia el valencià Joan Benlloch i Vivó, cardenal del títol de S. Maria in Aracoeli, arquebisbe de Burgos, i el cambrilenc Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal del títol de S. Sabina, arquebisbe de Tarragona.

A la catorzena votació, el cinquè dia de conclave, fou elegit papa l'italià Achille Ratti, cardenal del títol de Ss. Silvestro e Martino ai Monti, arquebisbe de Milà, el qual adoptà el nom de Pius XI.