Copernici

Copernici
	112Cn
	roentgeni ← copernici → nihoni
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Copernici, Cn, 112
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	12, 7, d
Pes atòmic estàndard	[285]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2; (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 2 ; (predit);
Propietats físiques
Fase	Desconeguda
Densitat; (prop de la t. a.)	23,7 (predit) g·cm−3
Punt d'ebullició	357+112; −108 K, 84+112; −108 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 2, 1, 0 (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 1.154,9 (estimat) kJ·mol−1
	2a: 2.170,0 (estimat) kJ·mol−1
	3a: 3.164,7 (estimat) kJ·mol−1
Radi atòmic	147 (predit) pm
Radi covalent	122 (predit) pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal compacta (predit) ;
Nombre CAS	54084-26-3
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del copernici
	Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

El copernici és un element químic sintètic el símbol del qual és Cn i el seu nombre atòmic 112. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 12, just sota el mercuri, és un metall de transició. Fou sintetitzat per primera vegada el 1996 per un equip internacional dirigit per Sigurd Hofmann al laboratori de la Societat per a la Recerca en Ions Pesants (GSI) a Darmstadt, Hessen, Alemanya. El seu nom honra a l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543) autor del model heliocèntric del sistema solar.

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ Eichler, R.; Aksenov, N. V.; Belozerov, A. V.; Bozhikov, G. A.; Chepigin, V. I.; Dmitriev, S. N.; Dressler, R.; Gäggeler, H. W.; Gorshkov, A. V. «Thermochemical and physical properties of element 112». Angewandte Chemie, 47, 17, 2008, pàg. 3262–6. DOI: 10.1002/anie.200705019 [Consulta: 5 novembre 2013].
↑ H. W. Gäggeler. «Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements» p. 26–28. Paul Scherrer Institute, 2007.
↑ ^4,0 ^4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ Chemical Data. Copernicium - Cn, Royal Chemical Society
↑ Gaston, Nicola; Opahle, Ingo; Gäggeler, Heinz W.; Schwerdtfeger, Peter «Is eka-mercury (element 112) a group 12 metal?». Angewandte Chemie, 46, 10, 2007, pàg. 1663–6. DOI: 10.1002/anie.200604262 [Consulta: 5 novembre 2013].
↑ Chart of Nuclides. Brookhaven National Laboratory