Copernici

Copernici
	112Cn
	roentgeni ← copernici → nihoni
Aspecte
	Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Copernici, Cn, 112
Categoria d'elements	Metalls de transició
Grup, període, bloc	12, 7, d
Pes atòmic estàndard	[285]
Configuració electrònica	[Rn] 5f14 6d10 7s2; (predit); 2, 8, 18, 32, 32, 18, 2 ; (predit);
Propietats físiques
Fase	Desconeguda
Densitat; (prop de la t. a.)	23,7 (predit) g·cm−3
Punt d'ebullició	357+112; −108 K, 84+112; −108 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 2, 1, 0 (predit)
Energies d'ionització; (més)	1a: 1.154,9 (estimat) kJ·mol−1
	2a: 2.170,0 (estimat) kJ·mol−1
	3a: 3.164,7 (estimat) kJ·mol−1
Radi atòmic	147 (predit) pm
Radi covalent	122 (predit) pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Hexagonal compacta (predit) ;
Nombre CAS	54084-26-3
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del copernici
	Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

El copernici és l'element químic sintètic de símbol Cn i nombre atòmic 112. Forma part del 7è període de la taula periòdica i del grup 12, just sota el mercuri, és un metall de transició. La seva aparença física no es coneix encara, però podria calcular-se, sabent que per ara l'isòtop conegut, de 285 de massa atòmica, té una vida mitjana de 0,24 ms.^[8]^[9] Fou sintetitzat per primera vegada el 1996 per un equip internacional dirigit per Sigurd Hofmann al laboratori de la Societat per a la Recerca en Ions Pesants (GSI) a Darmstadt, Hessen, Alemanya. El seu nom honra a l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic (1473-1543) autor del model heliocèntric del sistema solar.

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a edició. Dordrecht (Països Baixos): Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1.
↑ Eichler, R.; Aksenov, N. V.; Belozerov, A. V.; Bozhikov, G. A.; Chepigin, V. I.; Dmitriev, S. N.; Dressler, R.; Gäggeler, H. W.; Gorshkov, A. V. «Thermochemical and physical properties of element 112». Angewandte Chemie, 47, 17, 2008, pàg. 3262–6. DOI: 10.1002/anie.200705019 [Consulta: 5 novembre 2013].
↑ H. W. Gäggeler. «Gas Phase Chemistry of Superheavy Elements» p. 26–28. Paul Scherrer Institute, 2007.
↑ ^4,0 ^4,1 Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
↑ Chemical Data. Copernicium - Cn, Royal Chemical Society
↑ Gaston, Nicola; Opahle, Ingo; Gäggeler, Heinz W.; Schwerdtfeger, Peter «Is eka-mercury (element 112) a group 12 metal?». Angewandte Chemie, 46, 10, 2007, pàg. 1663–6. DOI: 10.1002/anie.200604262 [Consulta: 5 novembre 2013].
↑ Chart of Nuclides. Brookhaven National Laboratory
↑ Garritz, Andoni. Química. Pearson Educación, 1998, p. 856.
↑ Parry, Robert W. Química: fundamentos experimentales. Reverte, 1973, p. 703.