Coure

Coure
29Cu
níquelcourezinc
-

Cu

Ag
Aspecte
Brillantor metàl·lica vermella-taronja

Coure natiu (d'uns 4 cm de mida)


Línies espectrals del coure
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Coure, Cu, 29
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 114, d
Pes atòmic estàndard 63,546(3)
Configuració electrònica [Ar] 3d10 4s1
2, 8, 18, 1
Configuració electrònica de Coure
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
8,96 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
8,02 g·cm−3
Punt de fusió 1.357,77 K, 1.084,62 °C
Punt d'ebullició 2.835 K, 2.562 °C
Entalpia de fusió 13,26 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 300,4 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 24,440 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 1.509 1.661 1.850 2.089 2.404 2.834
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació +1, +2, +3, +4
(òxid bàsic feble)
Electronegativitat 1,90 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 745,5 kJ·mol−1
2a: 1.957,9 kJ·mol−1
3a: 3.555 kJ·mol−1
Radi atòmic 128 pm
Radi covalent 132±4 pm
Radi de Van der Waals 140 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Coure té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 16,78 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 401 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 16,5 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (t. a.) (recuit)
3.810 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 110–128 GPa
Mòdul de cisallament 48 GPa
Mòdul de compressibilitat 140 GPa
Coeficient de Poisson 0,34
Duresa de Mohs 3,0
Duresa de Vickers 369 MPa
Duresa de Brinell 874 MPa
Nombre CAS 7440-50-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del coure
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
63Cu 69,15% 63Cu és estable amb 34 neutrons
65Cu 30,85% 65Cu és estable amb 36 neutrons

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29. Es tracta d'un metall tou, mal·leable i dúctil de molt alta conductivitat tèrmica i elèctrica. El coure pur acabat d'exposar és de color taronja rosat. Es fa servir com a conductor de la calor i l'electricitat, com a material de construcció i com a constituent de diversos aliatges, com ara l'argent de llei, usat en la joieria, el cuproníquel, emprat per fabricar equipament marí i encunyar monedes, i el constantà, utilitzat en les galgues extensomètriques i els parells termoelèctrics.

És un dels pocs metalls natius que es troben en la forma metàl·lica en la naturalesa i es poden fer servir sense passar per un procés de fosa.

És un metall de transició de coloració rogenca i de brillantor metàl·lica que, juntament amb l'argent i l'or, forma part de l'anomenat grup 11 de la taula periòdica, caracteritzat per ser els millors conductors d'electricitat. Per l'alta conductivitat elèctrica, ductilitat i mal·leabilitat, és el material més utilitzat per a fabricar cables elèctrics i altres components elèctrics i electrònics.

El coure és un component essencial de molts aliatges per a obtenir millors propietats mecàniques, tot i que tenen una conductivitat elèctrica menor. Les més importants són el bronze i el llautó. D'altra banda, el coure és un metall durador perquè es pot reciclar un nombre il·limitat de vegades sense que perdi les propietats mecàniques.

És un dels primers metalls utilitzat per l'home. El coure i el seu aliatge amb l'estany, el bronze, van adquirir tanta importància que els historiadors han anomenat edat del coure i edat del bronze dos períodes de l'antiguitat. Encara que el seu ús va perdre importància amb el desenvolupament de la siderúrgia, va continuar a servir per fer paelles, monedes, campanes i canons. A partir del 1831, quan Faraday va inventar el generador elèctric, el coure de nou va esdevenir un metall estratègic com a primera matèria principal de cables i instal·lacions elèctriques.

El coure té un important paper biològic en el procés de fotosíntesi de les plantes, encara que no forma part de la composició de la clorofil·la. El coure contribueix a la formació de glòbuls vermells i al manteniment dels vasos sanguinis, nervis, sistema immunològic i ossos, i per tant és un oligoelement essencial per a la vida humana.[2]

El coure és el tercer metall més utilitzat al món, per darrere de l'acer i l'alumini. La producció mundial de coure refinat es va estimar en 15,8 Mt el 2006, amb un dèficit del 10,7% davant la demanda mundial projectada de 17,7 Mt.[3]

Exposat a l'aire, el color roig salmó inicial varia a roig violeta per la formació d'òxid cuprós (Cu₂O), i després s'ennegreix quan es forma d'òxid cúpric (CuO). Exposat llargament a l'aire humit forma una capa adherent i impermeable de carbonat bàsic de color verd, característic de les sals, denominada «verdet»[4] o «pàtina» en el cas del bronze que és verinós.[5] Quan s'empraven cassoles de coure per a cuinar, eren relativament freqüents les intoxicacions. El motiu és que, si els aliments es deixen refredar en la mateixa cassola, els àcids presents en el menjar oxiden les parets de la cassola i formen òxids que contaminen els aliments.

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds a Lide, D. R. CRC Handbook of Chemistry and Physics (en anglès). 86a edició. CRC Press, 2005. ISBN 0-8493-0486-5. 
  2. Varios autores. Enciclopedia de Ciencia y Técnica. Tomo 4 Cobre. Salvat Editores S.A, 1984. ISBN 84-345-4490-3. 
  3. Informes sobre producció mundial de coure refinat Arxivat 2008-12-10 a Wayback Machine. Cochilco Chile. Consultat el 30-4-2008. (en castellà)
  4. «verdet». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «verdet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search