Cronos

No s'ha de confondre amb Cronos, la personificació del temps..

Cronos

Tipus	tità
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega
Dades
Gènere	masculí
Família
Parella	Heimarmene (en) i Evonyme (en)
Cònjuge	Rea
Mare	Gea
Pare	Urà
Fills	Zeus, Hestia, Hades, Posidó, Demèter, Hera, Enyalius, Quiró, Dolops (en) , Eumènides, Moires, Crios i Doloncus (en)
Germans	Rea, Oceà, Hiperió, Teia, Ceos, Febe, Jàpet, Crios, Mnemòsine, Tetis, Temis, els cíclops
Altres
Part de	Uranids (en)
Equivalent	Saturn i Saturn

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina. Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus.^[1] Sovint ha estat confós amb el seu homònim Cronos (en grec Χρόνος), personificació del temps. Va ser l'unic dels germans que va ajudar la seva mare en la venjança que va organitzar contra el seu pare Urà que havia tancat als seus fills al Tàrtar. Amb una falç que ella li havia donat, li va tallar els testicles i immediatament va ocupar el tron del cel, i va tornar a tancar al Tàrtar als seus germans, els hecatonquirs i els ciclops. En la mitologia romana, Cronos s'identifica amb el déu Saturn.

Al seu torn, per por de ser destronat pels seus mateixos fills, cosa que Urà i Gea, que posseïen la saviesa i el coneixement del futur havien predit, Cronos els devorava tant bon punt sortien del ventre de la seva esposa Rea. Rea va aconseguir d'amagar el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, va destronar el seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant Cronos, el Temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega Χρόνος (temps). D'ell deriven, doncs, les figures conegudes com a Pare Temps.

Se celebrava un festival anomenat Crònia en honor seu.