  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre |
| Història | |
| Creació | 1974 |
| Lloc web | dagolldagom.com |
  | |
Dagoll Dagom és una companyia de teatre catalana creada l'any 1974 pel director i poeta Joan Ollé.
Segons Joan Lluís Bozzo el nom va ser idea de Joan Ollé, i era el so amb el qual anomenava els estris d'anar a escola,[1] i va sorgir la idea en un bar proper a la Gran Via.[2]
La dirigeixen Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel.[3] La majoria dels espectacles que han estrenat són musicals, però també han creat sèries de televisió d'èxit, com Oh! Europa i La memòria dels Cargols. N'hi ha nombrosos discs amb les bandes sonores. La primera obra que presentaren fou Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, basada en poemes de Rafael Alberti. L'any següent estrenaren una escenificació sobre poemes de Joan Salvat-Papasseit, Nocturn per a acordió, amb música de Ramon Muntaner i la col·laboració de Lluís Llach. No hablaré en clase, de l'any 1975, representà la professionalització definitiva de la companyia i el salt al gran públic. Però l'obra que va suposar una inflexió en la trajectòria de Dagoll Dagom fou Antaviana, del 1978, un pas definitiu cap al teatre musical i una de les més celebrades i conegudes de la companyia. Es basa en contes de Pere Calders i en les músiques "galàctiques" de Jaume Sisa. Una altra obra musical molt celebrada de la companyia fou Flor de nit, obra ambientada en un cabaret de l'avinguda del Paral·lel a la Barcelona dels anys previs a la Guerra Civil espanyola. El 2015 van rebre el Premi Joan Coromines.[4] El juny del 2022, en una entrevista a la Cadena ser, Anna Rosa Cisquella anuncia que es tornarà a representar l'emblemàtica Mar i cel al 2024 i, probablement, aquesta obra servirà com a cloenda de la seva vida professional, així com l'acte de clausura de la companyia.[5] Mar i cel és una obra de teatre emblemàtica, escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i estrenada aquell any al Teatre Romea de Barcelona; es tracta d'una tragèdia romàntica de la primera etapa de l'autor.
- ↑ «Còmics Show - Teatre musical 01:16:50». CCMA. Arxivat de l'original el 2024-05-23. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Ollé, Joan «Què vol dir Dagoll-Dagom?». Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 37, 2003, pàg. 203-204. Arxivat de l'original el 2023-09-30 [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Cervera, Marta. «El adiós de Dagoll Dagom, buque insignia del musical en catalán: 'El veneno del teatro es algo real, existe'» (en castellà), 07-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
- ↑ Carme Junyent, Màrius Serra i Dagoll Dagom, premis Joan Coromines 2015. Vilaweb, 4/5/2015. Arxivat 2015-07-20 a Wayback Machine.
- ↑ Redacció. «Dagoll Dagom tornarà a representar 'Mar i cel' el 2024 i després tancarà». Vilaweb, 02-06-2022. Arxivat de l'original el 2022-06-02. [Consulta: 2 juny 2022].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search