Decreto de Guerra a Muerte

El Decret de Guerra a Mort va ser una declaració feta pel general Simón Bolívar el 15 de juny de 1813 a la ciutat veneçolana de Trujillo durant el desenvolupament de la Campanya Admirable. La declaració ve precedida mesos abans pel Conveni de Cartagena d' Antonio Nicolás Briceño. Aquest decret significava que els espanyols i canaris que no participessin activament en favor de la independència veneçolana se'ls condemnaria a mort, però, d'altra banda, que tots els americans serien perdonats, fins i tot si cooperaven amb les autoritats espanyoles. A més a més, afegia l'objectiu de comprometre de manera irreversible els individus amb la revolució. Va ser redactada sota la justificació dels crims comesos per Domingo Monteverde ^[1] i el seu exèrcit contra els republicans durant la caiguda de la Primera República (que va deixar lliure a Bolívar a canvi del l'alliberament de Miranda). No obstant això la Guerra a Mort va ser practicada per tots dos bàndols.