Back Deïsme Afrikaans ربوبية Arabic دييزم ARZ Deísmu AST Deizm Azerbaijani Деизм Bashkir Дэізм Byelorussian Деизъм Bulgarian ঈশ্বরবাদ Bengali/Bangla Deizam BS

Deisme

El deisme és la creença religiosa en un Déu, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.[1] Els deistes arriben a la creença en un Déu a través de la raó i les experiències personals, no a través de la fe o una revelació.[2] El deisme es va diferenciar del teisme en el segle xvii,[3] i al llarg del segle i també durant el segle xviii, el deisme va tenir molta força al Regne Unit, França i els Estats Units.[4] La figura deista s'exemplificà especialment en la figura del Deus ex machina il·lustrat: Déu com a màquina, que apareix tan sols per resoldre el problema aparentment irresoluble de la Creació del Món.[5][6][7][8][9][10] El deisme també es defineix com la creença en l'existència de Déu basant-se només en el pensament racional, sense recolzar-se en arguments de religions revelades o autoritat religiosa.[5][6][7][8][9] El deisme emfatitza el concepte de teologia natural, és a dir, que l'existència de Déu es revela a través de la natura.[5][6][7][8][10]

En general, un deista és aquella persona que assegura l'existència d'almenys una divinitat, però no necessàriament practica una religió i nega la intervenció divina al món.[2] En aquest cas, els qui segueixen el deisme creuen en una deïtat creadora, però que no s'involucra en cap àmbit.[3]

Hi ha una variant del deisme de la forma llatina Deus otiosus («déu inactiu»). Aquest concepte és emprat per descriure la creença en un déu creador, però que en algun moment es retira i deixa d'involucrar-se en la seva creació, cosa que constitueix un principi central per al deisme. Està difós àmpliament a Àfrica, Melanèsia i Amèrica del Sud.[4]

  1. ↑ «Definición de deísmo — Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 19 juny 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «DEISMO in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 15 octubre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Orr, John, English Deism: Its Roots and Its Fruits, Eerdmans, 1934, p. 13
  4. ↑ 4,0 4,1 «Deism | Definition, History, Beliefs, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Harper, Leland Royce. «Attributes of a Deistic God». A: Multiverse Deism: Shifting Perspectives of God and the World. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, 2020, p. 47–68. ISBN 978-1-7936-1475-9. LCCN 2020935396. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Deism». A: Smith. The World of the American Revolution: A Daily Life Encyclopedia. 1. Santa Barbara, California: Greenwood Publishing Group, imprint of ABC-Clio, 2015, p. 661–664. ISBN 978-1-4408-3027-3. LCCN 2015009496. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Bristow, William. «Religion and the Enlightenment: Deism». A: Edward N. Zalta. Stanford Encyclopedia of Philosophy. The Metaphysics Research Lab, Center for the Study of Language and Information, Stanford University, Fall 2017. OCLC 643092515 [Consulta: 3 agost 2021]. «El deisme és la forma de religió més associada a la Il·lustració. Segons el deisme, podem saber per la llum natural de la raó que l'univers ha estat creat i governat per una intel·ligència suprema; no obstant això, encara que aquest ésser suprem té un pla per a la creació des del principi, l'ésser no interfereix en la creació; el deista sol rebutjar els miracles i la confiança en la revelació especial com a font de doctrina i creença religiosa, a favor de la llum natural de la raó. Així, un deista típicament rebutja la divinitat de Crist, com a repugnant a la raó; el deista típicament degrada la figura de Jesús d'agent de redempció miraculosa a mestre moral extraordinari. El deisme és la forma de religió que s'ajusta als nous descobriments de la ciència natural, segons els quals el cosmos mostra un ordre maquinal intricat; els deistes suposen que cal la suposició de Déu com a font o autor d'aquest ordre. Encara que ell mateix no era deista, Isaac Newton proporciona combustible per al deisme amb el seu argument en el seu Opticks (1704) que hem d'inferir de l'ordre i la bellesa del món l'existència d'un ésser suprem intel·ligent com a causa d'aquest ordre i bellesa. Samuel Clarke, potser el més important defensor i popularitzador de la filosofia newtoniana a principis del segle xviii, aporta alguns dels arguments més desenvolupats a favor de la posició que el correcte exercici de la raó humana sense ajuda condueix inevitablement a la creença bé fonamentada en Déu. Sosté que el sistema físic newtonià implica una causa transcendent, el Déu creador. En la seva primera sèrie de conferències de Boyle, A Demonstration of Being and Attributes of God (1705), Clarke presenta l'argument metafísic o “a priori” de l'existència de Déu. Aquest argument conclou, a partir del principi racionalista que tot allò que existeix ha de tenir una raó o causa suficient de la seva existència, l'existència d'un ésser transcendent i necessari que s'erigeix com a causa de la cadena de causes i efectes naturals.» 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Deism». A: Encyclopædia Britannica. Edinburgh: Encyclopædia Britannica, Inc., 2020-03-13 [Consulta: 3 agost 2021]. «El deisme, una actitud religiosa poc ortodoxa que va trobar expressió entre un grup d'escriptors anglesos que va començar amb Edward Herbert (més tard 1r baró Herbert de Cherbury) a la primera meitat del segle xvii i va acabar amb Henry St. John, 1r vescomte Bolingbroke, a mitjan segle xviii. Aquests escriptors van inspirar posteriorment una actitud religiosa semblant a Europa durant la segona meitat del segle xviii i als Estats Units d'Amèrica colonials a finals del segle xviii i principis del xix. En general, el deisme es refereix al que es pot dir religió natural, l'acceptació d'un cert cos de coneixement religiós que és innat a cada persona o que pot ser adquirit per l'ús de la raó i el rebuig del coneixement religiós quan s'adquireix mitjançant la revelació o l'ensenyament de qualsevol església.» 
  9. ↑ 9,0 9,1 «Deism». A: Jewish Encyclopedia. Kopelman Foundation, 1906 [Consulta: 3 agost 2021]. «Un sistema de creences que postula l'existència de Déu com a causa de totes les coses, i n'admet la perfecció, però rebutja la revelació i el govern divins, proclamant la suficiència total de les lleis naturals. Els socinians, en oposar-se a la doctrina de la Trinitat, van ser designats com a deistes […]. Als segles xvii i xviii deisme es va convertir en sinònim de «religió natural», i deista en «lliurepensador». Anglaterra i França han estat successivament els baluards del deisme. Lord Herbert de Cherbury, el «pare del deisme» a Anglaterra, assumeix certes «idees innates», que estableixen cinc veritats religioses: (1) que Déu existeix; (2) que és deure de l'home adorar-lo; (3) que l'adoració consisteix en la virtut i la pietat; (4) que l'home s'ha de penedir del pecat i abandonar els seus mals camins; (5) que la retribució divina, sigui en aquesta o altra vida, és segura. Sosté que totes les religions positives són interpretacions al·legòriques i poètiques de la naturalesa o imposicions deliberadament organitzades dels sacerdots.» 
  10. ↑ 10,0 10,1 Gomes, Alan W. «Deism». A: The Encyclopedia of Christian Civilization. Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell, 2012. DOI 10.1002/9780470670606.wbecc0408. ISBN 9781405157629. «El deisme és un enfocament racionalista i crític del teisme que posa l'accent en la teologia natural. Els deistes van intentar reduir la religió a allò que consideraven els seus elements més fonamentals i racionalment justificables. El deisme no és, estrictament parlant, l'ensenyament que Déu va donar corda al món com un rellotge i el va deixar funcionar per si mateix, encara que aquest ensenyament va ser adoptat per alguns dins del moviment.» 

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search