Dictador

Entre els dictadors sovint acusats de governar règims totalitaris, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, hi ha Joseph Stalin, exsecretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica; Adolf Hitler, antic Führer d'Alemanya; Mao Zedong, antic president del Partit Comunista de la Xina; Benito Mussolini, antic duc d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord.

Un dictador[1] és un líder polític que té el poder absolut. Una dictadura és un estat governat per un dictador o per una petita camarilla.[2] La paraula es va originar com el títol d’un magistrat de la República romana designat pel Senat per governar la república en temps d’emergència (vegeu dictador i justicium romà).[3]

Igual que el terme "tirà" (que originalment era un títol no pejoratiu del grec antic) i, en menor grau, "autòcrata", "dictador" va passar a utilitzar-se gairebé exclusivament com a terme per a un govern opressiu. En l'ús modern, el terme "dictador" s'utilitza generalment per descriure un líder que ostenta o abusa d'una quantitat extraordinària de poder personal. Les dictadures es caracteritzen sovint per algunes de les causes següents: suspensió d’eleccions i llibertats civils; proclamació d’un estat d’excepció; establiment de lleis i normatives per decret; repressió dels opositors polítics; no acatar els procediments de l'estat de dret i el culte a la personalitat. Les dictadures són sovint estats de sistema unipartidista o d’un partit dominant.[4][5]

S'ha descrit com a dictadors una àmplia varietat de líders que arriben al poder en diferents tipus de règims, com ara juntes militars, estats unipartidistes, estats amb un partit dominant i governs civils sota una reglamentació personal. Poden tenir tendències d'esquerra o de dreta.

Amb l'adveniment dels segles XIX i XX, les dictadures i les democràcies constitucionals van emergir com les dues principals formes de govern del món, eliminant gradualment les monarquies, una de les formes tradicionals de govern esteses fins aleshores. La dictadura i les societats totalitàries generalment empren propaganda política per disminuir la influència dels defensors de sistemes de govern alternatius.[6][7]

  1. «Dictador». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. "Dictatorship" at Merriam Webster (2019)
  3. «dictator – Definition from the Merriam-Webster Online Dictionary». A: . 
  4. Papaioannou, Kostadis; vanZanden, Jan Luiten Journal of Institutional Economics, 11, 1, 2015, pàg. 111–139. DOI: 10.1017/S1744137414000356.
  5. Olson, Mancur American Political Science Review, 87, 3, 1993, pàg. 567–576. DOI: 10.2307/2938736. JSTOR: 2938736.
  6. Tucker, Robert C. «"The Dictator and Totalitarianism."». World Politics, 17, 4, 1965, pàg. 555-583.
  7. Cassinelli, C. W. «"Totalitarianism, Ideology, and Propaganda."». The Journal of Politics, 22, 1, 1960, pàg. 68-95.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search