Back Ptolemäer ALS بطالمة Arabic البطالمه ARZ Dinastía Ptolemaica AST Ptolemeylər sülaləsi Azerbaijani Пталамеі Byelorussian Птолемеи Bulgarian Tierniezh ar Btolemeed Breton Ptolemejidi BS Ptolemaiovci Czech
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia  |
| Història | |
| Creació | 305 aC |
| Fundador | Ptolemeu I Soter |
| Data de dissolució o abolició | 30 aC |
| Període | període hel·lenístic |
| Governança corporativa | |
| Part de | Història de l'Egipte ptolemaic |
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesis any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer Període Intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon Període Intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer Període Intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període hel·lenístic |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
| Conquesta otomana |
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia lagida o dels lagides (grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi; en llatí Lāgīdæ),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.[1] El nom de lagida deriva del pare del primer rei, Lagos, rei macedoni,[2][3] però en general se la coneix més com dinastia Ptolemaica [4] o dels ptolemeus perquè la majoria dels reis (faraons) van portar el nom de ptolemeu. El primer rei fou Ptolemeu I Soter, que era un general d'Alexandre el Gran que va rebre el govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el 323 aC i va assolir el títol reial el 305 aC.[5] Fou el sobirà que va introduir l'hel·lenisme a Egipte. La darrera reina fou Cleòpatra VII, l'amant primer de Juli Cèsar i després de Marc Antoni, que es va suïcidar després de la derrota d'Àccium el 31 aC. El 30 aC August va convertir Egipte en província romana.[6][7]
Ptolemeu, un dels set somatofilacs (companys guardaespatlles),[8] general i possible mig germà d'Alexandre el Gran, va ser nomenat sàtrapa d'Egipte després de la mort d'Alexandre l'any 323 aC.[9] L'any 305 aC, es va declarar el faraó Ptolemeu I, més tard conegut com a Sōter "Salvador". Els egipcis aviat van acceptar els Ptolemeus com a successors dels faraons de l'Egipte independent. La família de Ptolemeu va governar Egipte fins a la conquesta romana del 30 aC.[10]
Igual que les dinasties anteriors de l'antic Egipte, la dinastia ptolemaica va practicar la consanguinitat incloent el matrimoni entre germans, però això no va començar de debò fins gairebé un segle en la història de la dinastia.[11] Tots els governants masculins de la dinastia van prendre el nom de Ptolemeu, mentre que les reines regnants eren totes anomenades Cleòpatra, Arsinoe o Berenice. El membre més famós de la línia va ser l'última reina, Cleòpatra VII, coneguda pel seu paper en les batalles polítiques romanes entre Juli Cèsar i Pompeu, i més tard entre Octavi i Marc Antoni. El seu aparent suïcidi a la conquesta de Roma va marcar el final del domini ptolemaic a Egipte.
- ↑ Wasson, Donald L. «Ptolemaic Dynasty» (en anglès). Encyclopedia of World History, 29-09-2016. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Jones, Prudence J. Cleopatra : a sourcebook. Norman : University of Oklahoma Press, 2006, p. 14. ISBN 978-0-8061-3741-4.
- ↑ Pomeroy, Sarah B. Women in Hellenistic Egypt: From Alexander to Cleopatra (en anglès). Wayne State University Press, 1990, p. 16. ISBN 978-0-8143-2230-7.
- ↑ Wasson, Donald L. «Ptolemaic Dynasty» (en anglès). World History Encyclopedia, 29-09-2016. [Consulta: 9 octubre 2022].
- ↑ Manning, J. G.. The Last Pharaohs: Egypt Under the Ptolemies, 305-30 BC (en anglès). Princeton University Press, 2012-10-07, p. 65. ISBN 978-0-691-15638-5.
- ↑ Bard, Kathryn A.; Shubert, Steven Blake. Encyclopedia of the archaeology of ancient Egypt. London ; New York : Routledge, 1999, p. 488. ISBN 978-0-415-18589-9.
- ↑ Bard, Kathryn A.; Shubert, Steven Blake. Encyclopedia of the archaeology of ancient Egypt. London ; New York : Routledge, 1999, p. 687. ISBN 978-0-415-18589-9.
- ↑ Chugg, Andrew. The Death of Alexander the Great: A Reconstruction of Cleitarchus (en anglès). Lulu.com, 2010, p. 16. ISBN 978-0-9556790-2-5.
- ↑ Heckel, Waldemar. Alexander's Marshals: A Study of the Makedonian Aristocracy and the Politics of Military Leadership (en anglès). Routledge, 2016-08-05, p. 114. ISBN 978-1-317-38922-4.
- ↑ Bard, Kathryn A. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt (en anglès). John Wiley & Sons, 2015-01-07, p. 393. ISBN 978-1-118-89611-2.
- ↑ McKechnie, Paul R.; Guillaume, Philippe. Ptolemy the second Philadelphus and his world (en anglès). BRILL, 2008, p. 295. ISBN 978-90-04-17089-6.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search