Dret

La representació de la deessa justícia mostra a la deessa equipada amb tres símbols del dret: l'espasa simbolitza el poder coercitiu de l'estat; la balança simbolitza l'equilibri entre els drets dels litigants; i la bena sobre els ulls representa la imparcialitat.[1]

El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia. L'estudi del concepte del dret el fa una branca anomenada filosofia del dret.[2] La paraula dret deriva de la veu llatina "directum", que significa "el que està conforme a la regla, a la llei, a la norma", o com expressa Villoro Toranzo, "el que no es desvia ni a un costat ni cap altre."[3]

Ara bé, aquesta associació s'afirma definitivament quan la paraula vulgar "directum" suplanta l'antiga llatina, d'origen desconegut "ius", fenomen que es podria haver produït per la influència judeocristiana, determinant la formació de la paraula en les llengües romàniques: diritto, en italià; direito, en portuguès; dreptu, en romanès; droit, en francès; al seu torn, right, en anglès; recht en alemany i en neerlandès, on han conservat la seva significació primigènia de "recte" o "rectitud".

El dret objectiu es pot definir com:

  • El conjunt de regles que regeixen la convivència de les persones en societat.
  • Norma o conjunt de normes que d'una banda atorguen drets o facultats i per l'altra, correlativament, estableixen o imposen obligacions.
  • Conjunt de normes que regulen la conducta de les persones, amb l'objecte d'establir un ordenament just de convivència humana.

El dret subjectiu es pot dir que és:

  • La facultat que té un subjecte per executar determinada conducta o abstenir-se d'ella, o per exigir d'un altre subjecte al compliment del seu deure.
  • La facultat, la potestat o autorització que conforme a la norma jurídica té un subjecte enfront d'un altre o altres subjectes, ja sigui per desenvolupar la seva pròpia activitat o determinar la d'aquells.

Històricament, la norma jurídica neix com una imposició de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en períodes històrics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les lleis socials sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.

  1. Luban, David. «Law's Blindfold». A: Conflict of interest in the professions (en anglès). Oxford University Press, 2001, p.23. ISBN 019512863X. 
  2. «¿Qué ramas del derecho se pueden estudiar?». [Consulta: 14 octubre 2020].
  3. Heinz Duthel. Opus Dei - iglesia dentro de la Iglesia: Colegio Romano de Santa María "Cómo la Iglesia Católica determina quién se convierte en santo, quién no, y por qué". Books on Demand, 24 març 2015, p. 356–. ISBN 978-3-7347-7875-9. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search