Ebre

l'Ebre

Tipus	riu principal riu riu aurífer
Inici
Continent	Europa
País de la conca	Espanya
Cota inicial	1.000 m
Entitat territorial administrativa	Hermandad de Campoo de Suso (Cantàbria)
Lloc	Fontibre
Final
Entitat territorial administrativa	Baix Ebre (Catalunya)
Lloc	Mediterrani
Desembocadura	mar Mediterrània (delta de l'Ebre)
43° 01′ 03″ N, 4° 11′ 16″ O / 43.0175°N,4.1878°O / 43.0175; -4.1878 B 40° 43′ 57″ N, 0° 52′ 11″ E / 40.732431°N,0.869639°E / 40.732431; 0.869639
Afluents	42
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Dimensió	910 () km
Travessa	Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya[1]
Superfície de conca hidrogràfica	86.800 km²
Mesures
Cabal	a Tortosa 614 m³/seg

L'Ebre (castellà, basc i aragonès: Ebro; llatí: Hiberus Flumen; àrab: إبره, Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània. Neix al vessant sud de la serralada Cantàbrica, des d'on segueix una trajectòria ESE amb una longitud d'uns 930 km i 83.093 km² de conca fins a la Mediterrània, on desemboca formant un delta ampli de 500 km².