Edat fosca grega

Història de Grècia
Part d'un mapa de la Mediterrània i les regions adjacents de William Faden, març de 1785

L'edat fosca grega, emmarcat en el col·lapse de l'edat del bronze, és el període que transcorre des del col·lapse del món micènic (entre el 1200 aC i el 1100 aC), comprenent els períodes submicènic (Grècia continental) i subminoic (Creta), entre els anys 1125 aC i 1050 aC i el període protogeomètric (1050 aC-900 aC). El terme edat fosca té una connotació massa negativa respecte a tal com va ser la realitat del moment històric. Es pot parlar, amb un to més neutral, de la transició de l'edat del bronze a l'edat del ferro a l'est de la mediterrània.[1]

El terme edat fosca reflecteix la decadència en termes de riquesa i cultura material enfront dels períodes anteriors i posteriors i es justifica el terme foscor per escassesa de dades. Només la ciutadella de civilització micènica d'Atenes, encimbellada a la part alta de l'Acròpoli, va resistir la destrucció.

NOTA: El terme edat fosca o anys obscurs es fa servir també per a referir-se al començament de l'edat mitjana, ressaltant l'apagada cultural d'aquell temps, tot i que aquesta nomenclatura no és universalment acceptada, perquè avui dia tendeix a considerar-se que aquesta època tenia una cultura diferent, però no en mancava.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search