Einojuhani Rautavaara

Einojuhani Rautavaara

Biografia
Naixement	(fi) Eino Juhani Rautavaara 9 octubre 1928 Hèlsinki (Finlàndia)
Mort	27 juliol 2016 (87 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Dades personals
Formació	Acadèmia Sibelius Juilliard School
Activitat
Camp de treball	Òpera, simfonia, música de cambra i música
Ocupació	compositor, musicòleg, professor d'universitat
Ocupador	Acadèmia Sibelius Juilliard School
Gènere	Música contemporània
Professors	Aarre Merikanto, Aaron Copland i Wladimir Vogel
Alumnes	Harri Ahmas, Magnus Lindberg, Kalevi Aho, Olli Mustonen i Esa-Pekka Salonen
Obra
Obres destacables (1959) Die Liebenden (en) (1972) Cantus Arcticus (en) (1994) Simfonia núm. 7
Família
Cònjuge	Mariaheidi Rautavaara (1959–1982)
Fills	Markojuhani Rautavaara
Pare	Eino Rautavaara
Parents	Aulikki Rautawaara (cosí)
Premis (2012)  cavaller de l'Orde del Mèrit de la República d'Hongria (1985)  comanador de l'Orde del Lleó de Finlàndia (1968)  Medalla Pro Finlàndia (1965)  Premi Wihuri Sibelius  Finnish State Prize for Music (en)

Einojuhani Rautavaara (Hèlsinki, 9 d'octubre de 1928 - Hèlsinki, 27 de juliol de 2016) fou un compositor finlandès.^[1][2]

Va ser director de l'escola musical Käpyla, de Hèlsinki, del 1965 al 1966. Aquest mateix any va començar la seva tasca de conferenciant de música a l'Acadèmia Sibelius. Rautavaara va destacar per ser un compositor prolífic, amb obres d'una gran varietat formal i estilística que, gràcies a la seva accessibilitat, van aconseguir popularitzar-se entre el públic.^{[cal citació]} Les seves variades composicions mostren la seva pròpia personalitat com a compositor. El reconeixement a la seva tasca es va fer evident en els nombrosos encàrrecs que va rebre de nombroses institucions d'arreu del món.^[3] Les seves obres inclouen 9 òperes, un ballet, 8 simfonies, 2 concerts per a violoncel, 1 per a violí, 3 per a piano, etc.^[1][2][4]