Elburz

Elburz
àrab Alburz, també apareix com Elburs (àrab)
en antic persa Hara Berezaiti = Muntanyes Altes

El mont Damavand
Tipus	Serralada
Part de	Cinturó Alpídic
Localització
Entitat territorial administrativa	Iran
36° 04′ 33″ N, 51° 47′ 46″ E / 36.07583°N,51.79611°E / 36.07583; 51.79611
Dades i xifres
Altitud	3.000 m
Mida	130 () × 600 () km
Punt més alt	Muntanya Damavand  (5.610 m )
Superfície	155.970 km²

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades). S'estén al nord-est i es fusiona amb les muntanyes i les fronteres més petites d'Aladagh. al nord-est a la carena paral·lela de la muntanya Kopet Dag a les parts del nord de Khorasan. Totes aquestes muntanyes formen part del cinturó d'Alpides, molt més gran. Aquesta serralada es divideix en les muntanyes d'Elburz occidental, central i oriental. La serralada occidental d'Elburz (normalment anomenada Talix) s'estén cap al sud-sud-est gairebé al llarg de la costa occidental del mar Caspi. L'Elburz central (les muntanyes d'Elborz en el sentit més estricte) s'estén d'oest a est al llarg de tota la costa sud del mar Caspi, mentre que la serralada d'Alburz oriental s'estén en direcció nord-est, cap a les parts del nord de la regió de Khorasan, al sud-est del Mar Caspi. La Muntanya Damavand (àrab Damawand), la muntanya més alta de l'Iran amb 5.610,0 m es troba a les muntanyes centrals d'Elburz i és el 12è cim més alt del món i el segon més destacat d'Àsia després de l'Everest.^[1]

No s'ha de confondre amb el mont Elbrús, que és un cim del Caucas. L'alçada mitjana de la serralada no sobrepassa els 3.000 metres. A la part septentrional, hi ha molts boscos, però a la meridional la vegetació és minsa a causa de la poca quantitat de pluja. El primer que va donar aquest nom a la serralada fou Hamd Allah Mustawfi. Anteriorment, era coneguda com a Semiramidis Mons (Σεμειραμίδος ὄρος) i així és esmentada per Flavi Arrià i Marcià, que diuen que formava la part persa de l'entrada al golf Pèrsic a la regió de Carmània.