Back Elizabeth I van Engeland Afrikaans Elisabeth I. ALS ኤልዛቤት I Amharic Isabel I d'Anglaterra AN Elisabeþ I Engla Cwen ANG إليزابيث الأولى ملكة إنجلترا Arabic اليزابيث الاولى ملكة انجلترا ARZ Sabela I d'Inglaterra AST I Elizabet Azerbaijani بیرینجی الیزابت (بریتانیا) AZB
  | |||||||||
| Nom original | (en) Elizabeth I | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||
| Naixement | 7 setembre 1533 Palau de Placentia | ||||||||
| Mort | 24 març 1603 (Julià) (69 anys) Palau de Richmond | ||||||||
| Causa de mort | Sèpsia | ||||||||
| Sepultura | abadia de Westminster | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Anglicanisme | ||||||||
| Color dels ulls | Marró | ||||||||
| Color de cabells | Pèl-roig | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | reina, monarca | ||||||||
| Altres | |||||||||
| Títol | Reina regnant | ||||||||
| Família | Dinastia Tudor | ||||||||
| Cònjuge | cap valor | ||||||||
| Fills | cap valor | ||||||||
| Pares | Enric VIII d'Anglaterra i Anna Bolena | ||||||||
| Germans | infant mort en néixer Tudor, Enric, duc de Cornwall, Maria I d'Anglaterra, Henry FitzRoy, Eduard VI d'Anglaterra i Enric de Cornualla | ||||||||
| Cronologia | |||||||||
Speech to the Troops at Tilbury (en) 
| |||||||||
Signatura  | |||||||||
.svg) | |||||||||
     | |||||||||
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort. Algunes vegades anomenada la Reina Verge, Gloriana o la Bona Reina Bess, Elisabet va ser la cinquena i última monarca de la dinastia Tudor. Filla del rei Enric VIII d'Anglaterra, va néixer princesa, però la seva mare, Anna Bolena, va ser executada tres anys després del seu naixement i Elisabet va ser declarada il·legítima. Va ser la mort de la seva germana Maria sense successió el que la va convertir en única hereva del regne del seu pare. Elisabet va governar d'una manera més moderada que el seu pare i la seva germana,[1] i procurà fer-ho guiada pel bon consell.[a][2] Una de les seves màximes era "Video et taceo" ("Miro, i callo").[3]
La reina es va fer càrrec d'un país dividit per qüestions religioses en la segona meitat del segle xvi. Afavorí l'església anglicana en contraposició als regnats anteriors, ja que veié una manera de reafirmar l'Estat i ella mateixa. Per aquest motiu, una de les primeres mesures que va prendre va ser establir una església protestant independent de Roma, que després evolucionaria en l'actual església d'Anglaterra o anglicana, de la qual es va convertir en la màxima autoritat. El 1562, amb el restabliment de l'"Acta d'uniformitat", va consolidar el protestantisme anglès.
La reina Maria I d'Escòcia, amb drets sobre el tron anglès, aglutinà l'oposició catòlica, a nivell anglès i internacional, contra Elisabet. Aquesta ajudà els reformistes escocesos, i Maria fugí a Anglaterra i demanà refugi a la seva rival, la qual la retingué presa i, posteriorment, decidí executar-la (1587). S'enfrontà amb Felip II per la qüestió religiosa i també pel conflicte d'interessos entre els dos imperis, essent la batalla de l'Armada Invencible el punt culminant. La guerra amb Felip II va arruïnar econòmicament ambdós països.
S'esperava que Elisabet contragués matrimoni, però malgrat diverses peticions del Parlament, mai ho va fer. Les raons per a aquesta decisió no es coneixen, i han estat àmpliament debatudes. A mesura que Elisabet va anar envellint, la seva virginitat la va tornar famosa, i un culte va créixer al seu voltant, celebrat en retrats, desfilades i en la literatura de l'època. També era temuda pel seu mal geni.[b] Al segle xvi, Elisabet I -la reina verge, pel fet de no haver-se casat- va introduir la moda de pintar-se la cara de blanc i els llavis de vermell intens, una combinació d'efecte certament inquietant. La pràctica fou imitada per les dames de la cort, però, desapareguda la reina, aviat hi sorgiren veus contràries.[4]
Durant el seu regnat, Anglaterra va tenir un gran esplendor cultural, amb figures com William Shakespeare, Christopher Marlowe, John Dowland i William Byrd; també són importants figures com Francis Drake i John Hawkins. El seu regnat de 44 anys i 127 dies ha estat el quart més llarg de la història anglesa, per darrere dels de Victòria I, Jordi III i Elisabet II. Durant el seu govern, que succeí dos breus regnats de dos germans seus, va contribuir a donar estabilitat al país i va ajudar a forjar un sentit d'identitat nacional.[1]
- ↑ 1,0 1,1 Starkey, David. "Elizabeth: Woman, Monarch, Mission." Elizabeth: The Exhibition at the National Maritime Museum. Susan Doran (ed.). Londres: Chatto and Windus, 2003, p. 5. ISBN 0-7011-7476-5
- ↑ Loades, 2003, p. 35.
- ↑ Neale, 1954, p. 386.
- ↑ Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 120. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 15 maig 2013]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search