Nom de temple | 世宗 |
---|---|
Nom pòstum | 孝武皇帝 |
Biografia | |
Naixement | (zh-hant) 劉徹 7 juny 156 aC Chang'an |
Mort | 29 març 87 aC (68 anys) Chang'an |
Príncep hereu | |
150 aC – 9 març 141 aC | |
Emperador de la Xina Han Occidental | |
9 març 141 aC – 29 març 87 aC ← Emperador Jing de Han – Emperador Zhao de Han → | |
Activitat | |
Ocupació | poeta |
Període |
|
Família | |
Família | Casa de Liu |
Cònjuge | Emperadriu Chen Jiao Li Furen (en) Lady Yin (en) Xing Xing'e (en) Li Ji (en) Empress Wei Zifu (en) Lady Wang (en) Gouyi (en) |
Fills | Liu Ju (en) ( Empress Wei Zifu (en) ) princess Zhuyi (en) ( Empress Wei Zifu (en) ) princess Weichang (en) ( Empress Wei Zifu (en) ) princess Shiyi (en) ( Empress Wei Zifu (en) ) princess Eyi (en) ( ) princess Yangshi (en) ( Empress Wei Zifu (en) ) Liu Bo (en) ( Li Furen (en) ) Liu Dan (en) ( Li Ji (en) ) Liu Xu (en) ( Li Ji (en) ) Emperador Zhao de Han ( Gouyi (en) ) Liu Hong (en) ( Lady Wang (en) ) princess Yian (en) ( ) |
Pares | Emperador Jing de Han i Empress Wang Zhi (en) i Empress Wang (en) |
Germans | Princess Pingyang (en) , Princess Nangong (en) , Princess Longlü (en) , Jin Su (en) , Liu Rong (en) , Liu Pengzu (en) , Liu Cheng (en) , Liu Ji (en) , Liu De (en) , Liu Fa (en) , Liu Shun (en) , Liu Yue (en) , Liu Eyu (en) , Liu Fei, Prince of Jiangdu (en) , Liu Sheng (en) , Liu Yu (en) i Liu Duan (en) |
Han Wudi (literalment "emperador Wu -guerrer- dels Han", en xinès tradicional 漢武帝, xinès simplificat 汉武帝, pinyin Hànwǔdì, Wade-Giles Wu Ti) (156 aEC – 29 de març del 87 aEC), de veritable nom Liu Che[1] (劉徹), fou el setè emperador de la dinastia Han (202 aEC al 220 EC) que va governar la Xina des del 141 aEC fins al 87 aEC.[2][3]
En la historiografia xinesa se'l considera l'emperador més important de la dinastia Han i un dels més rellevants de la història xinesa juntament amb l'emperador Taizong de la dinastia Tang i l'emperador Kangxi de la dinastia Qing. Va establir un estat centralitzat i autocràtic molt eficaç i sota el seu regnat, el país va arribar a la seva màxima extensió territorial, abastant des del Kirguizstan modern a l'oest, fins a Corea al nord-est i el Vietnam al sud. Així, la Xina va esdevenir un dels països més poderosos del món.
D'altra banda, l'emperador Wu va adoptar els principis del confucianisme com doctrina oficial de l'estat i va recuperar els "clàssics confucians", proscrits per la breu dinastia precedent, instaurant l'obligació d'ensenyar-los als futurs funcionaris. Aquesta reforma es va mantenir durant tota la resta de la Xina imperial i va tenir una influència enorme sobre civilitzacions veïnes.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search