Enric II de Xipre

Enric II

Nom original	Henri de Lusignan (francès)
Biografia
Naixement	1271 Nicòsia
Mort	31 agost 1324 (52/53 anys) Strovolos (Xipre)
Sepultura	Nicòsia
rei de Xipre
1285 – 1306
← Joan I Amalric II →
rei de Xipre
1310 – 1324
← Amalric II Hug IV →
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	rei de Jerusalem
Família	Lusignan
Cònjuge	Constança de Sicília
Pares	Hug III de Xipre   i Isabel d'Ibelin
Germans	Maria de Xipre Margarida de Lusignan Joan II de Jerusalem Guiu de Lusignan Amalric II de Xipre

Enric II de Lusignan (en francès: Henri II de Chypre, grec: Ερρίκος Β΄ της Κύπρου; juny del 1270 – Strovolos, 31 de març de 1324), rei de Xipre des del 1285 fins al 1306 i novament des del 1310 fins al 1324, príncep titular d'Antioquia i comte titular de Trípoli des del 1308. Va ser el fill d'Hug III de Xipre i d'Isabel de Ibelín. Va succeir al seu germà Joan I el 1285 com Enric II de Xipre, coronat el 24 de juny del 1285.

Va desembarcar a Acre el 4 de juny del 1286, per recuperar el control del Regne de Jerusalem, i va ser coronat rei de Jerusalem a Tir el 15 d'agost del 1286. Va tornar a Xipre al setembre-octubre del 1286, mentre Felip d'Ibelín quedava com el seu batlle. Enric va tornar a Acre al maig del 1289 i va negociar una pau de deu anys i deu mesos amb el sultà Qalawun. No obstant això, un motí a la ciutat a l'agost del 1290 va donar lloc a enfrontaments entre musulmans i cristians que van provocar que el sultà al-Ashraf assetgés Acre des del 6 d'abril del 1291 fins que la ciutat va caure el 18 de maig del 1291. Després de la caiguda d'Acre, el regne de Jerusalem va seguir mantenint una fictícia existència independent sota els reis de Xipre nomenats reis oficials d'aquest «estat» separat.

La ciutat de Famagusta va ser assimilada en l'estat de Jerusalem, que va adoptar en l'escut heràldic i fou el lloc per a la coronació de cada successiu rei de Xipre com a rei de Jerusalem fins que va caure en poder dels genovesos el 1373. Enric II va permetre als cavallers Templers i els cavallers Hospitalers de quedar-se a Xipre després de la seva expulsió de Palestina, encara que els va negar el dret a adquirir noves terres amb l'esperança que no es tornessin tan poderosos a Xipre com ho havien estat a Palestina.

Els templers van conspirar amb el germà del rei, Amalric, qui va prendre el poder el 1306. Enric es va retirar a la seva propietat reial de Strovolos on es va ocupar dels seus falcons, però al febrer del 1310 va ser escortat a Armènia de Cilícia a l'exili. Després de l'assassinat d'Amalric el juny del 1310, Enric va ser alliberat del seu exili i va desembarcar a Famagusta el 27 d'agost del 1310. Enric va exigir venjança contra els cavallers templers i va manar l'ofegament o la crema dels seus líders. Patia d'epilèpsia. Va morir el 31 de març del 1324.