Enrico Bombieri

Enrico Bombieri

Biografia
Naixement	26 novembre 1940 (83 anys) Milà (Itàlia)
Dades personals
Nacionalitat	Italià
Formació	Universitat de Milà
Director de tesi	Giovanni Ricci
Es coneix per	Teoria analítica de nombres Equació diferencial en derivades parcials
Activitat
Camp de treball	Equació diferencial en derivades parcials, teoria de nombres i matemàtiques
Lloc de treball	Pisa
Ocupació	matemàtiques
Organització	Institut d'Estudis Avançats de Princeton
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1996–) Academia Europaea (1995–) Acadèmia Francesa de les Ciències (membre estranger) (1984–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Fabrizio Catanese, Carlo Viola (en) , Umberto Zannier, Roberto Dvornicich i Alberto Perelli (en)
Premis 1966, Premi Caccioppoli[1] 1974, Medalla Fields 1976, Premi Feltrinelli 1980, Premi Balzan 2006, Premi Pythagoras [2] 2008, Premi Joseph L. Doob[3][4] 2010, Premi Internacional Rei Faisal

Enrico Bombieri (nascut el 26 de novembre de 1940 a Milà) és un matemàtic italià. Actualment treballa a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. És conegut pels seus treballs en el camp de la teoria de nombres, geometria algebraica, i anàlisi matemàtica. Va rebre la Medalla Fields el 1974.

El teorema de Bombieri-Vinográdov és una de les principals aplicacions del mètode del sedàs ampli. Representa una millora del teorema de Dirichlet sobre els nombres primers en les progressions aritmètiques, el mateix mostra que si és mitjana sobre el mòdul en un rang donat, l'error mitjà és molt menor que el que pot obtenir-se en un cas donat. Aquest resultat pot de vegades ser utilitzat en comptes de la hipòtesi generalitzada de Riemann, que encara no té demostració. El 1976 va inventar la tècnica coneguda com a sedàs asimptòtic.^[5]