Ensenyament

L'ensenyament o ensenyança[1] és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.[2][3]

Avui dia s'associa l'ensenyament només a la transmissió de continguts, per això es prefereix parlar d'educació, que és un terme més ampli i que engloba també la relació amb l'aprenentatge.

Però l'ensenyament - aprenentatge es dona d'ençà que l'infant neix, ja que no només succeeix aquesta transmissió de coneixement a l'educació formal.[4] Quan l'infant comença la seva escolarització a partir dels 3 anys sol cobrar més importància la figura dels docents d'educació reglada i no formal. Els infants a Europa tenen dret a l'ensenyament obligatori, que sol durar uns deu anys.

Segons Thorndike (1906) “la professió de l'ensenyament millorarà en la mesura en què el treball dels membres estigui precedit per un esperit i uns mètodes científics; és a dir, per la consideració honesta i oberta dels fets, i per l'abandonament de supersticions i conjectures no verificades, en la mesura en què els responsables de l'educació procedeixin a escollir els mètodes en funció dels resultats de la investigació científica en lloc de fer-ho en funció de l'opinió general".[5]

  1. «"Ensenyança", sinònim normatiu de "ensenyament" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 20 març 2018].
  2. «ensenyament». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Ensenyament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Educació formal». gencat.cat. [Consulta: 11 abril 2014].
  5. Thorndike, E.L. (1906). The principles of teaching based on psychology. Nova York: Mason-Henry Press. Citat a Mayer, 1999, pp. 10-11.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search