Equipament militar individual

L'equipament militar individual és la suma d'estris o complements que el militar transporta o duu a sobre, exceptuats l'uniforme i les armes.[1] Lògicament, té com a concreció principal la versió de campanya, o equipament individual de campanya. Almenys del segle xviii ençà, l'equipament està estandarditzat mitjançant normes tan rigoroses com les aplicades als uniformes, les insígines, l'armament, etc.

No cal dir, l'equipament militar individual ha variat enormement al llarg de la història. La concepció actual del que constitueix l'equipament militar individual es defineix i estabilitza, en els grans trets, en el segle xvii, en consolidar-se el model d'armament individual (entorn d'armes de foc combinades amb baioneta), així com el model vestimentari masculí de tres peces i lligadura. De llavors ençà s'hi han produït canvis tècnico-estilístics substancials, però sempre entorn d'uns mateixos elements bàsics.

  1. En aquest context, l'estatus del casc no és clar: segons l'exèrcit o el període, se'l classifica com a peça d'uniforme, com a peça d'equipament o com a arma.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search