Erich von Manstein

**Erich von Manstein**
	; El Mariscal Erich von Manstein
Nom original	(de) Erich von Manstein
Biografia
Naixement	(mul) Fritz Erich Georg Edouard von Lewinski ; 24 novembre 1887 ; Berlín (Alemanya)
Mort	10 juny 1973 (85 anys); Icking (Alemanya)
Causa de mort	Causes naturals (Accident vascular cerebral )
Sepultura	Baixa Saxònia
Activitat
Ocupació	Abteilungsleiter (en)
Activitat	1906 – 1944
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Alemany (fins a 1918); República de Weimar (fins a 1933); Alemanya Nazi; R.F.A.
Branca militar	Heer
Rang militar	Generalfeldmarschall
Comandant de (OBSOLET)	18a Divisió d'Infanteria; 38è Cos; 56è Cos Panzer; 11è Exèrcit; Grup d'Exèrcits Don; Grup d'Exèrcits del Sud
Conflicte	I Guerra Mundial; II Guerra Mundial: Campanya de Polònia; Batalla de França; Operació Barbarroja; Batalla de Sebastòpol; Setge de Leningrad; Batalla de Stalingrad; Tercera Batalla de Khàrkiv; Batalla de Kursk; Batalla del Dnièper;
Altres
Pare	Eduard Ludwig Julius Lewinski
Parents	Georg von Manstein (en) (pare o mare adoptiva)
Condemnat per	crim de guerra
	Premis Creu de Cavaller amb Fulles de Roure i Espases
	Signatura

Erich von Manstein (24 de novembre de 1887 – 11 de juny de 1973) fou un militar alemany. Va ser un dels comandants més prominents de les Forces Armades de l'Alemanya nazi (la Wehrmacht). Durant la Segona Guerra Mundial va assolir el rang de Mariscal de Camp (Generalfeldmarschall), i molts militars el consideren com un dels millors caps militars de la Wehrmacht.

Va ser l'iniciador i un dels responsables del pla d'invasió de França, alternativa que donà la victòria a l'anomenada Batalla de França. També participà en les victòries de l'istme de Perekop, Kerch, Sebastòpol i Khàrkiv, però fracassà a les evacuacions de Stalingrad i de la bossa de Txerkassi. Al març de 1944, Hitler el retirà donades les seves diferències estratègiques.

Va ser jutjat a l'estat d'Hamburg el 1949 per crims de guerra, i condemnat per "negligència en la protecció de vides civils". Va ser rebre una sentència de 18 anys, que fou reduïda a 12, i finalment només en complí 4. Després de deixar la presó el 1953, va ser conseller militar del Govern de la República Federal Alemanya.