Ernest Rutherford

cavaller comanador
Ernest Rutherford
	;
Biografia
Naixement	30 agost 1871 ; Spring Grove (en)
Mort	19 octubre 1937 (66 anys); Cambridge (Anglaterra)
Sepultura	abadia de Westminster
Membre de la Cambra dels Lords
	22 gener 1931 – 19 octubre 1937
44è President de la Royal Society
	1925 – 1930 ; ← Charles Scott Sherrington – Frederick Gowland Hopkins →
Langworthy Professor (en)
	1907 – 1919
Dades personals
Formació	Universitat de Canterbury ; Trinity College ; Universitat de Cambridge ; Nelson College
Director de tesi	Alexander William Bickerton i Joseph John Thomson
Activitat
Camp de treball	Física, física nuclear, química i radioactivitat
Ocupació	físic nuclear, catedràtic, polític, físic, químic, professor d'universitat
Ocupador	Laboratori Cavendish (1919–1937); Universitat Victòria de Manchester (1907–1919); Universitat McGill (1898–1907); Universitat de Manchester
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1911–); Royal Society (1903–); Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Societat Filosòfica Americana ; Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Manchester Literary and Philosophical Society ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Francesa de les Ciències ; Acadèmia Pontificia de les Ciències ; Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Orde del Mèrit
Professors	Joseph John Thomson
Alumnes	Niels Bohr, Charles Galton Darwin, Piotr Leonídovitx Kapitsa, Mark Oliphant, Patrick Maynard Stuart Blackett, Hans Geiger, Frederick Soddy, Ernest Walton, James Chadwick, John Douglas Cockcroft, Edward Victor Appleton i Otto Hahn
Participà en
1921	Tercer Congrés Solvay
1911	Primer Congrés Solvay
Obra
Estudiant doctoral	Nazir Ahmed, Norman Alexander, Edward Victor Appleton, Robert William Boyle, Rafi Muhammad Chaudhry, Alexander MacAulay, Cecil Frank Powell, Henry DeWolf Smyth, Ernest Walton, C. E. Wynn-Williams, Iuli Boríssovitx Khariton, Hans Geiger, Piotr Leonídovitx Kapitsa, David Shoenberg, Charles Drummond Ellis, James Chadwick, Ralph Fowler, Douglas Hartree, Mark Oliphant, John Douglas Cockcroft, Leslie Fleetwood Bates (en) , Patrick Maynard Stuart Blackett, Ernest Marsden, Henry De Wolf Smyth (en) , John Douglas Cockcroft (en) , Alexander Leicester McAulay (en) , Ernest Marsden, Mark Oliphant, Ernest Walton, Harriet Brooks i George Laurence
Altres
Títol	Baron Rutherford of Nelson (en) (1931–1937); Knight Bachelor
Cònjuge	Mary Georgina Rutherford (1900–)
Fills	Eileen Mary Rutherford
Pares	James Rutherford (en) i Martha Thompson (en)
Parents	Ralph Fowler (gendre)
	Premis (1936) Medalla Wilhelm Exner../... 27+ ;
	Signatura

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson^[1]^[2] OM, FRS^[3] (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Considerat el pare de la física nuclear,^[4] va descobrir el concepte de període de semidesintegració,^[5] va diferenciar les radiacions alfa i beta i que la radioactivitat anava acompanyada d'una desintegració que feia que un element químic esdevingués un altre de diferent, el que es coneix com a transmutació.^[6] Aquests descobriments, fets a la Universitat McGill de Mont-real (Quebec), són els que servirien per atorgar-li el Premi Nobel.^[7]

Rutherford va fer els descobriments més famosos després de traslladar-se a la Universitat Victoria de Manchester al Regne Unit el 1907 i quan ja havia estat guardonat amb el premi Nobel. El 1911, va teoritzar l'existència del nucli atòmic,^[8] on es concentraria la càrrega positiva de l'àtom, i va formular el seu model atòmic, al qual va arribar en explicar el fenomen de la dispersió de Rutherford^[9] descobert per Hans Geiger i Ernest Marsden el 1909^[10] sota la direcció de Rutherford durant el conegut experiment de la làmina d'or.^[11]

El 1917 va dur a terme un experiment, publicitat el 1919, que és considerat com la primera reacció nuclear provocada artificialment en bombardejar nitrogen amb partícules alfa, trencant els àtoms de nitrogen i produint l'emissió d'un nucli d'hidrogen (un protó), Rutherford va concloure que els nuclis d'hidrogen eren presents dins dels nuclis dels altres elements.^[12] Més tard anomenaria protó a aquesta partícula elemental.^[13] Això el va portar a fer el primer experiment de dividir un nucli atòmic d'una manera totalment controlada, que va ser realitzat el 1932 per dos dels seus estudiants, John Cockcroft i Ernest Walton, treballant sota la seva direcció.

Si bé durant la primera part de la seva vida es va consagrar per complet a les seves investigacions, va passar la segona meitat dedicat a la docència i dirigint el Laboratori Cavendish^[14] de la Universitat de Cambridge, en el qual es va descobrir el neutró, i en el qual es van formar Niels Bohr i Robert Oppenheimer, entre d'altres.

Després de la seva mort, el 1937, va rebre l'honor de ser enterrat a la nau de l'Abadia de Westminster, on hi ha grans científics del Regne Unit com Isaac Newton, Charles Darwin o William Thomson.^[15]

↑ Lord Rutherford^{[Enllaç no actiu]}(en anglès)
↑ «Baró de Rutherford Nelson» (en anglès). The London Gazette, 23-01-1931. [Consulta: 25 novembre 2011].
↑ Eve, A. S.; Chadwick, J. «Lord Rutherford 1871–1937». Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, 2, 6, 1938, pàg. 394. DOI: 10.1098/rsbm.1938.0025.
↑ «Ernest Rutherford: British physicist». Encyclopædia Britannica.(en anglès)
↑ Marcus Chown. The Magic Furnace: The Search for the Origins of Atoms. Random House, 30 setembre 2011, p. 52–. ISBN 978-1-4481-1274-6.
↑ Harris Benson. Physique III: Ondes, optique et physique moderne. De Boeck Superieur, 1 novembre 2016, p. 534–. ISBN 978-2-8041-9381-2.
↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades laureat_nobel_1908
↑ Longair, Malcolm S. «15.6 Bohr's theory of the hydrogen atom». A: Theoretical concepts in physics: an alternative view of theoretical reasoning in physics (en anglès). 2a edició. Cambridge: Cambridge University Press, 2003, pàg. 277-278. ISBN 052152878X [Consulta: 29 gener 2012].
↑ Rutherford, Ernest «The Scattering of α and β Particles by Matter and the Structure of the Atom» (PDF) (en anglès). Philosophical Magazine, Sèrie 6, volum 21, Maig 1911, pàg. 669-688. Arxivat de l'original el 2012-12-17 [Consulta: 29 gener 2012].
↑ Geiger H. & Marsden E. «On a Diffuse Reflection of the α-Particles». Proceedings of the Royal Society, Series A, 82, 1909, pàg. 495–500. Bibcode: 1909RSPSA..82..495G. DOI: 10.1098/rspa.1909.0054.
↑ Massimo Teodorani. L'Atomo e le Particelle Elementari: Dalla scienza degli antichi alle superstringhe di oggi - Manuale per studenti e ricercatori. Macro Edizioni, 1 abril 2015, p. 38–. ISBN 978-88-7869-338-8. ^{[Enllaç no actiu]}
↑ Weinberg, Steven. «The Nucleus». A: The discovery of subatomic particles (en anglès). segona edició. Cambridge University Press, 2003, pàg. 132. ISBN 052182351X [Consulta: 29 gener 2012]. «From the results so far obtained it is difficult to avoid the conclusion that the long-range atoms resulting from collisions of alfa particles with nitrogen atoms are not nitrogen atoms but probably atoms of hydrogen, or atoms of mass 2. If this be the case, we must conclude that the nitrogen atom is disintegrated under the intense forces developed in a close collision with a swift alpha particle, and that the hydrogen atom which is liberated formed a constituent part of the nitrogen nucleus... The results as a whole suggest that, if alpha particles -or similar particles- of similar energy were available for experiment, we might expect to break down the nuclear structure of many of the lighter atoms.»
↑ Phillip Manning. Atoms, Molecules, and Compounds. Infobase Publishing, 2008, p. 31–. ISBN 978-1-4381-0234-4.
↑ «Fitxa» (en anglès). Venn. Arxivat de l'original el 2012-11-08. [Consulta: 25 novembre 2011].
↑ «Famous People & the Abbey. Ernest Rutherford» (en anglès). Abadia de Westminster. [Consulta: 29 gener 2012]. «The ashes of the eminent physicist Ernest, 1st Baron Rutherford of Nelson were interred in the nave of Westminster Abbey, near to the graves of Newton and Lord Kelvin, on 25 October 1937.»

[1] Lord Rutherford^{[Enllaç no actiu]}(en anglès)

[2] «Baró de Rutherford Nelson» (en anglès). The London Gazette, 23-01-1931. [Consulta: 25 novembre 2011].

[3] Eve, A. S.; Chadwick, J. «Lord Rutherford 1871–1937». Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, 2, 6, 1938, pàg. 394. DOI: 10.1098/rsbm.1938.0025.

[4] «Ernest Rutherford: British physicist». Encyclopædia Britannica.(en anglès)

[Chown2011-5] Marcus Chown. The Magic Furnace: The Search for the Origins of Atoms. Random House, 30 setembre 2011, p. 52–. ISBN 978-1-4481-1274-6.

[Benson2016-6] Harris Benson. Physique III: Ondes, optique et physique moderne. De Boeck Superieur, 1 novembre 2016, p. 534–. ISBN 978-2-8041-9381-2.

[laureat_nobel_1908-7] Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades laureat_nobel_1908

[8] Longair, Malcolm S. «15.6 Bohr's theory of the hydrogen atom». A: Theoretical concepts in physics: an alternative view of theoretical reasoning in physics (en anglès). 2a edició. Cambridge: Cambridge University Press, 2003, pàg. 277-278. ISBN 052152878X [Consulta: 29 gener 2012].

[9] Rutherford, Ernest «The Scattering of α and β Particles by Matter and the Structure of the Atom» (PDF) (en anglès). Philosophical Magazine, Sèrie 6, volum 21, Maig 1911, pàg. 669-688. Arxivat de l'original el 2012-12-17 [Consulta: 29 gener 2012].

[10] Geiger H. & Marsden E. «On a Diffuse Reflection of the α-Particles». Proceedings of the Royal Society, Series A, 82, 1909, pàg. 495–500. Bibcode: 1909RSPSA..82..495G. DOI: 10.1098/rspa.1909.0054.

[Teodorani2015-11] Massimo Teodorani. L'Atomo e le Particelle Elementari: Dalla scienza degli antichi alle superstringhe di oggi - Manuale per studenti e ricercatori. Macro Edizioni, 1 abril 2015, p. 38–. ISBN 978-88-7869-338-8. ^{[Enllaç no actiu]}

[12] Weinberg, Steven. «The Nucleus». A: The discovery of subatomic particles (en anglès). segona edició. Cambridge University Press, 2003, pàg. 132. ISBN 052182351X [Consulta: 29 gener 2012]. «From the results so far obtained it is difficult to avoid the conclusion that the long-range atoms resulting from collisions of alfa particles with nitrogen atoms are not nitrogen atoms but probably atoms of hydrogen, or atoms of mass 2. If this be the case, we must conclude that the nitrogen atom is disintegrated under the intense forces developed in a close collision with a swift alpha particle, and that the hydrogen atom which is liberated formed a constituent part of the nitrogen nucleus... The results as a whole suggest that, if alpha particles -or similar particles- of similar energy were available for experiment, we might expect to break down the nuclear structure of many of the lighter atoms.»

[Manning2008-13] Phillip Manning. Atoms, Molecules, and Compounds. Infobase Publishing, 2008, p. 31–. ISBN 978-1-4381-0234-4.

[14] «Fitxa» (en anglès). Venn. Arxivat de l'original el 2012-11-08. [Consulta: 25 novembre 2011].

[15] «Famous People & the Abbey. Ernest Rutherford» (en anglès). Abadia de Westminster. [Consulta: 29 gener 2012]. «The ashes of the eminent physicist Ernest, 1st Baron Rutherford of Nelson were interred in the nave of Westminster Abbey, near to the graves of Newton and Lord Kelvin, on 25 October 1937.»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]