Tipus | sistema d'escriptura construït, escriptura logogràfica i escriptura de caixa única |
---|---|
Llengües | tangut |
Creador | Yeli Renrong (en) |
Creació | 1036 |
Basat en | escriptura xinesa |
ISO 15924 | Tang (520 ) |
Direcció del text | vertical i de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta |
Interval Unicode | U+17000-187FF, U+18800-18AFF, U+18D00-18D8F i U+16FE0 |
L'escriptura tangut (en xinès 西夏文, pinyin: Xī Xià Wén, escriptura xia occidental) era un sistema d'escriptura logogràfic, utilitzat per escriure l'extingida llengua tangut de l'imperi Xia occidental. Segons el recompte més recent, es coneixen 5.863 caràcters tangut, sense comptar les variants.[1] Els caràcters tangut són d'aspecte semblant als caràcters xinesos, amb el mateix tipus de traç, però la manera com s'originen els caràcters en el sistema d'escriptura tangut és significativament diferent de la dels caràcters xinesos.[2] Tal com en la cal·ligrafia xinesa, en l'escriptura tangut també s'utilitzen els estils regular, corrent, cursiva i escriptura de segell.
Segons la Història dels Song (1346), l'escriptura va ser dissenyada per l'alt oficial Yeli Renrong sota la supervisió de l'emperador de Xia occidental Li Yuanhao el 1036.[3][4] L'escriptura es va inventar en un breu període, i el seu ús es va estendre de seguida. Es van fundar escoles de funcionaris per ensenyar l'escriptura i s'utilitzava en els documents oficials (els documents diplomàtics eren bilingües). Es van traduir un gran nombre d'escriptures budistes del tibetà i el xinès, i es va imprimir en escriptura tangut amb la tècnica de blocs de fusta.[5] Tot i que la dinastia va col·lapsar l'any 1227, l'escriptura es va continuar utilitzant encara durant uns segles. L'últim exemple d'escriptura es troba en un parell de pilars dharani tangut trobats a Baoding, actualment província de Hebei, datades del 1502.[6]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search