Escriptura xinesa

Escriptura xinesa

Tipus	escriptura logogràfica i escriptura natural
Llengües	llengües sinítiques, japonès, coreà, llengua d'Okinawa, vietnamita i llengües zhuang
Creador	Cang Jie
Creació	1200 aC
Origen	Xina
Basat en	escriptura de l'os de l'oracle
Història	evolució dels caràcters xinesos i history of Chinese characters (en)
ISO 15924	Hani  (500 )
Direcció del text	vertical i de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+2E80-2EFF,U+3000-303F,U+3200-32FF,U+3300-33FF,U+3400-4DBF,U+4E00-9FFF,U+F900-FAFF,U+FE30-FE4F
Mapa de distribució
Distribució

L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì). Aquest sistema d'escriptura, d'origen logogràfic i similar en aquest sentit als sistemes maia i egipci, és un dels trets més distintius de la cultura xinesa. Hi ha milers de caràcters que s'han utilitzat durant almenys tres mil anys com a forma escrita, i que van ser adoptats també per altres llengües asiàtiques, en particular el japonès, el coreà i el vietnamita. Aquestes dues últimes van abandonar quasi per complet l'ús de caràcters durant la segona meitat del segle xx, mentre que al Japó se'n continuen utilitzant, i s'hi anomenen kanji.