Esdres

Esdres

Esdres escrivint, miniatura del Codex Amiatinus, s. VIII (Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, MS Amiatinus 1)
Nom original	(he) עֶזְרָא
Biografia
Naixement	Hebreu: (עֶזְרָא (ʿEzra, diminutiu de עַזְרִיאֵל, "Déu és el meu ajut") Primera meitat del segle V aC (o segona del V) Babilònia
Mort	421 aC (82/83 anys) Judea
Sepultura	Segons la tradició islàmica, a Al-'Uzair (prop de Basora, Iraq)
Cohen
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Religió	Judaisme
Activitat
Ocupació	sacerdot, escriba
Professors	Baruc
Alumnes	Simeó el Just
escriba i sacerdot
Celebració	Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Canonització	Antiga
Festivitat	13 de juliol
Iconografia	Amb un rotlle
Família
Pare	Seraiah (en)
Parents	Eleazar ben Azariah (ancestre) Josuè, summe sacerdot (descendent) Seraià (descendent)
Cronologia
	visió

Esdres o Eszra ^[1] (/ˈɛzrə/; hebreu: עֶזְרָא‎, ʿEzrāʾ;^[2]fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya,^[3] l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó,^[4] i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple.^[5] Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem.^[6] Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci.^[7]

Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria.^{[8][9][10][11]}

Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ».^[12]

El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras.

El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem^[13] on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.^[14][15]

Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica,^[16] és una figura molt respectada en el judaisme.^[17]

Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.