Esdres escrivint, miniatura del Codex Amiatinus, s. VIII (Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, MS Amiatinus 1) | |||||
Nom original | (he) עֶזְרָא | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | Hebreu: (עֶזְרָא (ʿEzra, diminutiu de עַזְרִיאֵל, "Déu és el meu ajut") Primera meitat del segle V aC (o segona del V) Babilònia | ||||
Mort | 421 aC (82/83 anys) Judea | ||||
Sepultura | Segons la tradició islàmica, a Al-'Uzair (prop de Basora, Iraq) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Grup ètnic | Jueus | ||||
Religió | Judaisme | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | sacerdot, escriba | ||||
Professors | Baruc | ||||
Alumnes | Simeó el Just | ||||
escriba i sacerdot | |||||
Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants | ||||
Canonització | Antiga | ||||
Festivitat | 13 de juliol | ||||
Iconografia | Amb un rotlle | ||||
Família | |||||
Pare | Seraiah (en) | ||||
Parents | Eleazar ben Azariah (ancestre) Josuè, summe sacerdot (descendent) Seraià (descendent) | ||||
Cronologia | |||||
visió | |||||
Esdres o Eszra [1] (/ˈɛzrə/; hebreu: עֶזְרָא, ʿEzrāʾ;[2]fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya,[3] l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó,[4] i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple.[5] Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem.[6] Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci.[7]
Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria.[8][9][10][11]
Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ».[12]
El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras.
El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem[13] on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.[14][15]
Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica,[16] és una figura molt respectada en el judaisme.[17]
Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Jewish Encyclopedia
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search