Espasa

L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà. L'extrem del mànec és ornamentat generalment amb un pom. La creu, croera o creuera és la barreta transversal que forma creu amb el pom de l'espasa. L'arriat és la peça situada transversalment entre el mànec i el ferro de l'espasa.

La paraula «espasa» prové del llatí spatha (que també s'emprà per a denominar l'espasa llarga i recta emprada per la cavalleria de l'Imperi Romà), la qual prové del grec spathe.

En un sentit més ampli s'entén per espasa qualsevol arma blanca de certa envergadura, independentment de l'estil de la fulla. El disseny i la construcció de l'espasa pot variar molt: segons la longitud de la fulla, la seva forma, els seus talls, les seves empunyadures, la seva procedència, etc. D'acord amb les característiques que posseeixen, reben una determinada denominació que identifica, classifica i enquadra l'arma dins d'un tipus particular.

Tenen la seva fulla metàl·lica esmolada amb un o els dos fils amb puntes agudes i dures si és de punxada, o ambdues característiques. L'empunyadura es feia de molts i diversos materials, sobretot si eren espases per "cenyir" o de "parada" aristocràtiques, però se solia emprar la fusta.

L'espasa se solia dur en una beina o baina dita també folre, o alternativament en un taalí (ant. talaí i talí) o corretja, una cinta que, reposant damunt una espatlla, passa per davant i per darrere fins al costat oposat, a l'alçària del ventre, i serveix per a sostenir penjada l'espasa. També podia anar en una faixa o corretja que es porta penjada a l'espatlla i en direcció transversal sobre els pits.