Estrella doble

Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.

Hi ha dos tipus d'estrelles dobles:

• Si la proximitat entre les dues estrelles és només aparent, deguda a un efecte de perspectiva, però en realitat es troben separades per una gran distància de manera que no hi ha cap relació física entre si, s'anomenen dobles òptiques o binàries òptiques.
• D'altra banda, si les dues estrelles estan gravitatòriament lligades entre si i giren al voltant del seu centre de masses comú (és a dir, l'una al voltant de l'altra), llavors això es coneix com una estrella binària. La gran majoria d'estrelles dobles són també estrelles binàries.

Les dobles òptiques es poden distingir de les estrelles binàries observant-les durant un llarg període, normalment anys. Si el seu moviment relatiu sembla lineal, es pot assegurar que és degut només al moviment propi i que són una doble òptica. Per contra, en el cas d'una estrella binària, l'angle de posició canvia progressivament i la distància entre aquestes oscil·la entre un màxim i un mínim.

Algunes estrelles dobles es poden observar a ull nu si es té bona vista. La més famosa d'aquestes és el parell òptic Alcor i Mizar a la constel·lació de l'Ossa Major, que ja era utilitzat en l'antiguitat com un test d'agudesa visual. Tanmateix, el primer descobriment d'una estrella doble que, a més, és binària es deu a Giovanni Battista Riccioli el 1650, quan va anunciar que ζ Ursae Majoris (Mizar) era un estel doble format per Mizar A i Mizar B. Des de llavors, la recerca d'estels dobles ha estat molt acurada, i cada estel, fins a la dècima magnitud, ha estat observat detingudament.