Eugene O'Neill

Eugene O'Neill
	;
Nom original	(en) Eugene Gladstone O'Neill
Biografia
Naixement	16 octubre 1888 ; Nova York
Mort	27 novembre 1953 (65 anys); Boston (Massachusetts)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Forest Hills Cemetery (Boston)
Formació	Universitat de Princeton
Activitat
Ocupació	dramaturg, guionista, escriptor
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Influències	Anton Txékhov
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1924) All God's Chillun Got Wings; (1931) Mourning Becomes Electra ;
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits ;
Família
Cònjuge	Agnes Boulton ; Carlotta Monterey
Fills	Oona O'Neill; () Agnes Boulton; Eugene O'Neill, Jr.; ()
Pares	James O'Neill i Ella O'Neill
Premis	Premis (1957) Premi Pulitzer de Teatre, per l'obra Long Day's Journey into Night; (1936) Premi Nobel de Literatura; (1928) Premi Pulitzer de Teatre, per l'obra Strange Interlude (en) ; (1922) Premi Pulitzer de Teatre, per l'obra Anna Christie; (1920) Premi Pulitzer de Teatre, per l'obra Beyond the Horizon (en) ; Premis Laurence Olivier; star on Playwrights' Sidewalk (en) ;
	Signatura
Lloc web	eoneill.com

Eugene O'Neill (Ciutat de Nova York, 16 d'octubre de 1888 - Boston, 27 de novembre de 1953) va ser un dramaturg estatunidenc en llengua anglesa, guanyador del Premi Nobel de Literatura i quatre vegades guanyador del Premi Pulitzer per Més enllà de l'horitzó, Anna Christie, Estrany interludi i Llarg viatge vers la nit respectivament. Es considera el fundador del teatre estatunidenc modern.^[1]

Va introduir a Amèrica el realisme dramàtic que ja havien iniciat a Europa Anton Txékhov, Henrik Ibsen i August Strindberg. Va ser dels primers autors teatrals a incloure diàlegs en llengua vernacular americana. Va tractar exhaustivament diferents manifestacions de frustració. Els seus personatges solen viure al marge de la societat, lluiten per unes aspiracions i sovint acaben desil·lusionats.^[1]

Ramon Vinyes el va introduir als teatres catalans a partir de l'any 1937, després dels fets de maig, junt amb altres autors que considerava innovadors i de dramatúrgia social. A partir del fi de la Segona Guerra Mundial O'Neill, Arthur Miller, Tennessee Williams i Thornton Wilder van ser els dramaturgs estrangers que més van arribar als Països Catalans, malgrat ser tots ells estatunidencs i que Espanya vivia sota el règim franquista. No van ser substituïts per una nova onada de dramaturgs estatunidencs (Sam Shepard i David Mamet) fins a l'inici dels anys 90.^[2]^[3]

↑ ^1,0 ^1,1 Manuel Aznar i Toni Casares, El teatre universitari a Barcelona: 10 anys de lʼAula de Teatre de la UAB, 1984-1994. Universitat Autònoma de Barcelona, 1994. ISBN 9788449002212 (català)
↑ Francesc Foguet i Boreu, Teatre, guerra i revolució. L'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 9788484157236 (català)
↑ Carlota Benet Cros, La irrupció del teatre de text nord-americà a Barcelona: La fascinació pels mites ianquis i les tècniques cinematogràfiques. Universitat de València, 2011. ISBN 9788437082677 (català)

[aula-1] 1,0 ^1,1 Manuel Aznar i Toni Casares, El teatre universitari a Barcelona: 10 anys de lʼAula de Teatre de la UAB, 1984-1994. Universitat Autònoma de Barcelona, 1994. ISBN 9788449002212 (català)

[2] Francesc Foguet i Boreu, Teatre, guerra i revolució. L'Abadia de Montserrat, 2005. ISBN 9788484157236 (català)

[3] Carlota Benet Cros, La irrupció del teatre de text nord-americà a Barcelona: La fascinació pels mites ianquis i les tècniques cinematogràfiques. Universitat de València, 2011. ISBN 9788437082677 (català)

[1]

[2]

[3]