Euteris

Euteris

Eutheria
Període
Cretaci mitjà - recent
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Eotetrapodiformes
Classe	Mammalia
Cap valor	Eutheria Huxley, 1880
Ordres i gèneres incertae sedis
Bobolestes Eomaia Juramaia Maelestes Montanalestes Murtoilestes Prokennalestes Ordre Condylarthra Ordre Didymoconida Ordre Leptictida Superodre Afrotheria Afrosoricida Hyracoidea Macroscelidea Proboscidea Sirenia Tubulidentata Superordre Euarchontoglires Dermoptera Lagomorpha Primates Rodentia Scandentia Superordre Laurasiatheria Artiodactyla[1] Carnivora Chiroptera Eulipotyphla Pholidota Perissodactyla Superordre Xenarthra Cingulata Pilosa

Els euteris (Eutheria, 'bèsties autèntiques') són una infraclasse de mamífers formada pels placentaris (Placentalia) i tots aquells mamífers extints que són més propers als placentaris que a qualsevol altre grup.

Es caracteritzen pel fet que són vivípars placentaris, és a dir, l'embrió es desenvolupa a l'úter matern i es relaciona amb la mare per mitjà de la placenta, tot i que es té dubtes que fos del tot així en Eomaia scansoria. Comprenen la major part dels mamífers vivents.

Hi ha una tendència evolutiva cap a un menor nombre de dents (en la qual les incisives posteriors desapareixen abans que les anteriors, les premolars anteriors abans que les posteriors i les molars posteriors abans que les anteriors^[2]) que troba la seva màxima expressió en animals com els ossos formiguers i els pangolins, que no en presenten cap.^[3] Les úniques excepcions a aquesta tendència són l'otoció, que té fins a 50 peces, l'armadillo gegant, que en pot arribar a presentar 100, i la majoria dels odontocets, que en tenen fins a 260 i són dels pocs mamífers essencialment homodonts.^[4]