Expressionisme abstracte

L'expressionisme abstracte és el primer dels grans moviments artístics de la postguerra,^[1] i va assenyalar el desplaçament del “centre neuràlgic” de l'art contemporani de París a Nova York. És considerat el primer moviment artístic, bàsicament pictòric, pròpiament estatunidenc. El crític d'art Clement Greenberg n'és el principal teòric i impulsor.

Quan el moviment surrealista va arribar a Nova York, poc després del començament de la Guerra, dins dels exiliats s'hi incloïen no només al mateix fundador André Breton, sinó també a alguns dels més famosos pintors surrealistes: Max Ernst, Roberto Matta, Salvador Dalí, André Masson, i Joan Miró, per posar alguns exemples.

Peggy Guggenheim, llavors casada amb Max Ernst, va proveir al grup d'un centre per a les seves activitats amb l'obertura de la galeria "Art of This Century" el 1942. Molts dels més importants pintors nord-americans de la dècada dels quaranta exhibirien més tard en aquesta galeria.

Nova York oferia un territori fresc i desafiador per a les seves activitats i van començar a reclutar conversos entre els artistes nord-americans. Els Estats Units foren hospitalaris amb l'art avantguardista dels europeus. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) va haver un actiu grup de dadaistes a Nova York, entre els quals destacaven Marcel Duchamp, Picabia i Man Ray. Tot i així, no van ser aquests, sinó els surrealistes nouvinguts, els que hi van aportar un estímul decisiu.