Factor de creixement

El factor de creixement o GF o factor promotor de la maduració (SCF o MPF) són un conjunt de substàncies, la majoria de naturalesa proteica, que juntament amb les hormones i els neurotransmissors tenen una funció clau en la comunicació cel·lular. Són glucoproteïnes d'una família de quinases i també actuen com a mecanisme de regulació del cicle cel·lular. A l'espècie humana, Homo sapiens, está codificat pel gen KITLG (= KIT ligand) conegut també com MGF (de l'anglès mast cell growth factor) o SCF (de l'anglès stem cell factor). Actua als limfòcits T i a les línies cel·lulars d'aquests i en molts altres llinatges cel·lulars incloent els granulòcits, els megacariòcits i els precursors dels eritròcits, igual que dels macròfags. Factor soluble activat pels limfòcits T, que causa la proliferació i diferenciació de les cèl·lules B. La interleucina 4 indueix l'expressió del complex d'histocompatibilitat principal II i també als receptors Fc de les cèl·lules B. Des de la dècada de 1990 els usos terapèutics dels factors de creixement s'han anat incrementant; són usats en tractament de malalties cardiovasculars^[1][2] i oncològiques^[3][4] com ara neutropènia, síndromes mielodisplàstiques, leucèmies, anèmia aplàstica, trasplantaments de medul·la òssia o angiogènesi per malalties cardíaques.